L’evangeli ens presenta Jesús com un pastor com cal, que es mou a la cleda i entre el seu ramat com a casa seva: no s’ha d’amagar de res ni de ningú. Per això hi té sempre la porta oberta. Es contraposa al mercenari, al lladre o al llop que s’aprofiten del ramat per figurar, per robar, per matar o destruir. Jesús, posant-se al servei de tothom, és la porta d’accés al Pare celestial i a tots els germans.

Com a bon Pastor, Jesús

* Ens coneix i és reconegut per nosaltres. Ens crida pel nostre nom. Hi manté amb cadascú una relació personal i viva. No hi ha cap anònim als seus ulls. Tots tenim nom i cognom.

* Com té aquesta relació personal, pot donar la vida. Ningú no dóna la vida per una idea abstracta: la humanitat, la llibertat, la fraternitat. En canvi els pares es desfan pels fills, l’amic per l’amic, l’esposa per l’espòs. L’Eucaristia és una mostra concreta d’aquest amor personal i viu de Jesús per cada cristià.

* Com a bon  pastor, Jesús ens treu a pasturar a camp obert, a la llibertat del sol i de l’aire, i ens procura un nodriment sempre sa i sempre ecològic, sense contaminacions de cap mena.

* Ens va al davant, mostrant-nos el camí i vigilant. Quan veu venir el llop, no fuig. Això ho fa el pastor mercenari. Com que només mira pel seu interès i no s’hi juga res personal, fuig covardament i deixa les ovelles a mercè del llop. I el llop les arrabassa i les dispersa.  Jesús parla també del lladre i del bandoler, que vénen només per robar, matar i destruir. Jesús en canvi ha vingut per donar vida a desdir.  Dóna la seva vida pels seus.

Parem esment: pastor és el bisbe i el mossèn. També ho és el pare i la mare, i els mestres, i els batlles i tothom que està al servei del bé comú en qualsevol nivell: corporal, cultural, espiritual dels ciutadans. Tots s’han d’emmirallar en Jesús i vigilar de no fer el paper del mercenari, del llop, del lladre o del bandoler que rampinyen tant com saben i poden.

Sant Pere, fent-se ressò de la paraula de Jesús, deia als ancians, els responsables  o preveres o mossens d’ahir i d’avui i de demà:

Sigueu pastors del ramat que Déu us ha confiat. Vetlleu per ell no pas per pura força, sinó de bon grat, a la manera de Déu. Tampoc per ganes de fer diners, sinó desinteressadament. No governeu autoritàriament la comunitat que us ha tocat en sort. No, res d'això. Sigueu més aviat el model del vostre ramat.

Quina estampa més bonica per al que té confiada la vida i el benestar de les persones: capellans, pares i mares, mestres i polítics. Naturalment, si exigim que els «pastors» siguin el que han de ser, els altres hem de reconèixer, acceptar, seguir els qui ens governen. No pas com borregos despersonalitzats, sinó una obediència lliure, agraïda  i responsable, amb una col·laboració lleial i generosa.

L’Església dedica aquest diumenge del Bon Pastor a pregar per les vocacions al sacerdoci i a la vida religiosa. Jesús continua dient: Segueix-me, i invitant a entrar en la seva amistat, a escoltar de prop la seva Paraula i viure com Ell. No para de cridar persones a seguir-lo: persones de tota edat, cultura, formació, procedència. Disposades a dedicar la seva vida al servei dels germans en la necessitat que tenen de Déu.

Hem de demanar al Senyor que ens enviï bons pastors a les nostres comunitats. Que els nostres pastors siguin bons i trobin en els cristians respostes lliures i responsables, sempre respectuoses i generoses sempre.

Mireu què escriu el Papa Benet: La capacitat de conrear vocacions és un tret característic de la vitalitat d’una església local. Val la pena de pensar-ho i rumiar-s’ho bé.