Els Fets dels apòstols ens dibuixen una comunitat cristiana ideal: fonamentada en l’ensenyament dels apòstols i solidària fins a compatir els béns que tenien en comú. Amb més equitat que igualtat, tractaven cadascú segons la seva necessitat. La base de la comunitat era l’eucaristia en què prenien plegats l’aliment amb alegria i senzillesa de cor que s’esplaiava en lloances a Déu. El nom que donaven a l’Eucaristia era «fracció del pa», partir i compartir el pa, que es concretava després amb l’acció caritativa. Com veieu és un primer esbós de les nostres eucaristies.

En un ambient com aquest es trobaven aquell primer diumenge de pasqua el grup de deixebles. Estaven tots junts i amb molta por, amb les portes i finestres tancades i barrades. Però per a Jesús ressuscitat no hi ha panys ni forrellats que el puguin privar de fer-se present als seus. Pau a vosaltres. I un esclat d’alegria de veure el Senyor. I en aquest ambient d’alegria, Jesús els confia la missió: Jo ja he complert la meva part. Ara us toca a vosaltres continuar-la i acomplir-la. Com el Pare m’ha enviat, així us envio jo. No tingueu por. No estareu pas sols: Rebeu l’Esperit Sant. I amb l’Esperit el do de perdonar i de reconciliar els homes amb ells mateixos i els uns amb els altres.

Aquell primer diumenge, Tomàs no hi era, a «missa». Tomàs és l’home que cerca, que té tantes ganes de trobar-se amb Jesús que el vol veure i el vol tocar. Si fa no fa com nosaltres. Però Jesús li dóna entenent que és a la comunitat on el trobarà. Tomàs pronuncia la professió més perfecta, convençuda i viva que mai hagi sortit de llavis humans: SENYOR MEU I DÉU MEU. Mai no es podrà dir més ni millor de Jesús Ressuscitat.

Nosaltres participem de la benaurança de creure en Jesús sense haver-lo vist ni tocat. Com escrivia sant Pere: No l'heu vist mai, Jesús, i us l'estimeu. No el veieu encara, però hi creieu, i per això, salteu d'alegria, d'una alegria inexpressable, impregnada de benaurança celestial, amb la seguretat d'obtenir l'objectiu darrer de la vostra fe: la vostra salvació definitiva.

L’evangeli de sant Joan acaba explicant la finalitat de l’obra. Hi ha explicat una selecció de miracles, més ben dit, de «signes o senyals» que condueixen fins a Jesús, Camí, Veritat i Vida, nodriment de vida i beguda espiritual, com a revelador de l’Amor del Pare, com a Llum i com a resurrecció, i com a donador de l’Esperit. Són unes mostres, uns senyals que ens menen a confessar Jesús de Natzaret com el Messies Fill de Déu, perquè creient, assolim units a Ell la Vida plena en el temps i en l’eternitat.