Poc es podia imaginar l’Emperador August que, mentre ell maldava per afermar la seva autoritat en tot l’imperi, preparava l’escenari del naixement d’un competidor on menys es podia pensar: allà, en un racó de món, a Betlem, enmig d’una senzillesa i pobresa esborronadora.

És tan violent el contrast entre el que la gent volia i el que Déu els donava, que l’evangelista sant Lluc necessita tota la llum de l’AT i del NT per il·luminar el misteri que es desplega en una portal de Betlem.

¿Imagineu Maria que pensaria –ella que tot ho rumiava en el seu cor- si comparava les grandeses que deia l’arcàngel Gabriel amb la realitat d’ara: un nin, en bolquers, ajagut en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a l’hostal? Pot ser es consolaria amb les paraules del profeta Isaïes: Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l'estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m'ignora. Heu pensat per què posem el bou i la mula al pessebre?... Muts com són, quina lliçó donen encara el bou i la mula a tanta gent d’avui... Sant Francesc els donava doble ració de pinso, per haver escalfat el nadó Jesús la nit de Nadal... Molta gent només saben que és Nadal pel doble pinso d’un bon dinar...

Els àngels han d’aclarir als pastors –els únics que estaven en vetlla- el que havia passat. Us ha nascut un salvador, Messies i Senyor. No es pot dir més ni més ben dit. Per això esclaten en el crit del Glòria a Déu a dalt del cel!

Pau a la terra als homes que Déu estima, en qui Déu es complau.
Aquesta glòria a Déu i aquesta pau als homes són garantides pel Nen que somica i somriu al portal de Betlem...

Els pastors galta sorruda no han estudiat ni han après, són igual que una mata de ruda, no saben res de res, diu el poeta... Però saben una cosa: Quan el Messies i Senyor ve disfressat de pobre, ells, els pastors ignorants i els pobres com ells, el poden endevinar i acollir. Els qui somiaven grandeses, l’erraren totalment. No entengueren res de res del Nadal.

Fent-se un de nosaltres Jesús ens revela l’amor de Déu i ens anima a dur una vida profundament humana: amb seny, respectant els drets dels altres, i els drets de Déu. Amb seny i sobrietat, «ecològicament» podríem dir, estimant, respectant i usant bé les coses. Respectant els drets dels altres, essent justos i generosos amb ells. I respectant els drets de Déu, oberts al seu amor i a la seva gràcia que ens ofereix en el seu Fill Jesús. A veure si se’ns manifesta com es manifestà a Maria i a Josep, i als pastors i al mags…

* * * *

Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que és: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. El seu regne és fonamentat sobre el dret i la justícia.

* * * *
La nit de Nadal
és nit d’alegria:
el fill de Maria
és nat al portal!