Avui comencem amb una pregària. Quan nosaltres fem les pregàries a la Missa demanem per això i per allò, i està molt bé. Els fills tenen dret a expressar als pares allò que volen. I els pares ja tenen prou seny per donar-los allò que els convé.

Però ens farà bé veure com prega i què demana sant Pau:

1.- Dóna gràcies al Déu i Pare de Nostre Senyor Jesucrist perquè ens ha estimat des de sempre com ha estimat el seu Fill i vol que siguem també nosaltres fills seus... Quan creava el món ja pensava en nosaltres i ens creà a imatge i semblança seva. Que n’hem d’estar d’agraïts! Eucaristia vol dir acció de gràcies. La pregària de Pau es que siguem allò que som: Fills en el Fill Jesús.

2.- A Pau li queia la bava de satisfacció quan sentia dir que els seus cristians tenien una fe tan viva en Jesús que es desplegava en un intens amor als germans. Em sembla que els nostres rectors avui xalaran veient la vostra fe i el vostre interès pels altres durant tot l’any i especialment durant tot aquest temps de Nadal. Aprenguem a veure les coses bones dels nostres familiars, amics, parroquians, dels mossens, dels catequistes... de les moltes persones que fan que aquesta nostra església sigui neta i acollidora.

3.- Pau passa de l’acció de gràcies a la pregària: I demana per als creients que ens doni el seu Esperit que ens faci comprendre i ens reveli el Pare de tal manera que ens hi puguem relacionar amorosament. Que ens adonem el que diem quan resem el Pare nostre.... Demana també que coneguem l’herència magnífica que el Pare ens reserva i que compartirem amb tots els creients; però que ja ara compartim: la fe, l’esperança, l’amor que es despleguen en solidaritat, germanor i alegria de viure.

4.- Podríem demanar també una comprensió més profunda de l’evangeli d’avui i d’aquests dies. Com s’ho ha fet Déu, que està infinitament per damunt nostre, per conviure amb nosaltres. A l’Antic Testament es feia present a través de la Torà, de la Llei de Moisès. Ara es fa present en Jesús, el Fill de Déu fet fill de santa Maria i germà nostre.

Tota la grandesa i tota la tendresa amorosa del Pare la veiem reflectida en la persona de Jesús. I quan nosaltres ens hi unim per la fe i per l’amor, esdevenim també fills de Déu i reflectim en el món la seva meravellosa presència.

També en nosaltres es verifica el misteri de la transcendència –de la llunyania- de Déu i de la seva immanència, de la seva presència. Aquell que ni el cel ni la terra poden contenir, es reclou en les entranyes de Maria.

«Ses blanques manetes petites com són, sent tan petites formaren el món»... I també nosaltres, potser amb les manetes petites sí, però no tan netes, ben units a Jesús també podem conformar el nostre món, de manera que reflecteixi i realitzi el somni de Déu: Lloat sigui perquè ens ha destinats a ser fills seus en Jesucrist...

És tota una invitació en aquests dies d’any nou: tota la litúrgia ens ensenya qui és Jesús i qui som nosaltres. Com més el coneixerem i l’estimarem, més coneixerem i estimarem els germans nostres.