Avui és un dia bonic, en què criatures i pares i mares i padrins i padrines xalen d’allò més recuperant el nen/nena que tots portem endins.

Però avui els reis ens porten una gran notícia que san Pau expressa com un gran misteri. (Entre parèntesis: El misteri no és fosca o esoterisme, sinó revelació. Misteri és el secret que Déu es digna a revelar en el moment oportú... i doncs, deixa de ser secret). I el secret/revelació és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

El profeta Isaïes ho albirava com un futur de glòria: El poble, que havia tornat de l'exili, se sentia una mica decebut davant la situació que li toca viure. Necessitava una llum d’esperança. I somiava com aquesta Jerusalem que s’anava reconstruint amb penes i treballs seria el centre on acudiria gent de pertot, deixant-hi els seus tresors.

L’evangeli historitza la revelació del misteri de la carta als efesis i la dibuixa amb els colors d’Isaïes. Presenta uns homes savis, que des dels seus estudis dedueixen que alguna cosa important ha ocorregut en aquell racó de món que és Judea. I es posen a caminar il·luminats per la llum interior que els porta cap al nou nat rei dels Jueus. Cerquen la veritat i la cerquen on es troba. Segur que Herodes en sap alguna cosa. I si no els savis coneixedors de la Llei i dels Profetes li ho diran prou: la pista de Betlem la troben en el profeta Miquees. Però ni Herodes ni els sacerdots i savis de la llei no es belluguen. Potser ja en saben prou o en tenen prou o tenen por de fer el ridícul. I es queden on eren.

Però aquella bona gent vinguda de lluny, que ni eren mags, ni eren reis ni consta que fossin tres, continuen el seu camí fins que troben el que cercaven: Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Així de senzill. I com que el nou nat Rei és tan menut, s’han d’agenollar per posar-se al seu nivell...

Si et penses caçar l’estrella
no vagis baladrejant.
Humiteja’t la parpella amb tres llàgrimes d’infant.
Ajup-te fins al temps que eres infant...

L’evangeli ens posa davant els ulls allò que aquests dies hem sentit més d’un cop: Va venir als seus i els seus no l’acolliren. L’acullen els pastors i els savis capaços de recórrer un llarg camí fins adorar Déu en aquell nin...        

S’ha desclòs el misteri: Déu salva no solament els pastors de Betlem, sinó també els savis pagans. Uns i altres per la fe esdevenen fills de Déu. I salten fetes miques totes les barreres...
De tota l’alegria dels nostres nens i nenes en la nit de Reis, aprenguem-ne la il·lusió i la fe. I continuem celebrant amb goig l’Epifania, que vol dir la manifestació de Déu.