Amb aquest diumenge es clou el temps d’Epifania. Epifania vol dir la manifestació de Jesús al món. La nit de Nadal és l’epifania de Jesús al poble d’Israel, representat en els pastors, els pobres d’aquest món. El dia de Reis és la manifestació de Jesús a tots els pobles no jueus, visualitzats en els personatges de l’orient. Aquesta segona manifestació és el centre de les celebracions nadalenques dels cristians orientals.

Avui, aquest cicle de manifestacions es tanca amb el baptisme de Jesús. Joan predicava i batejava i ho feia amb tanta autoritat que la gent el tenia pel Messies esperat de tothom. Joan però posa les coses en el seu punt. No. El Messies és a punt d’arribar i més poderós que no ell, perquè batejarà no pas amb aigua sinó amb el foc creador i purificador de l’Esperit Sant. Per això ell se sentiria prou honorat si li podia prestar el servei propi d’un esclau: descordar-li la corretja de les sandàlies.

Passaren dies i Jesús es presentà enmig de la gentada i es féu batejar, es dir, es féu submergir en el Jordà, mentre pregava intensament. En aquest moment es produeix una teofania, que vol dir la manifestació de Déu com a Pare i Esperit Sant proclamen que aquest Jesús que es bateja, és el Fill. Ets el meu Fill, l’estimat, estic molt content de tu.

Aquesta proclamació no solament diu qui és Jesús sinó com ho serà la seva activitat. Ets el meu Fill: la veu del Pare aplica a Jesús les paraules del Sl 2,7 d’entronització reial: ets el meu fill, avui t’he engendrat... Serà el Messies reial.

l’Estimat : com Isaac el fill únic i estimat d’Abraham. És el ressò de Gn 22, 2. Serà un fill obedient i alliberat de la mort.

Estic molt content de tu: Són les paraules amb que Is 42, 1 presenta el Servent de Jahvè: «Aquí teniu el meu servent, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. Hi farà no pas amb la violència sinó amb un amor exquisit: No crida ni alça la veu, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la».

Ja veieu quines coses més boniques diu el Pare a Jesús, sobre qui reposa l’Esperit Sant, que l’ungeix i l’habilita per aquesta missió.

Avui podríem recordar el nostre baptisme. També aquell dia el Pare pronuncià sobre cadascun de nosaltres: tu ets el meu fill, molt estimat. I vessà sobre nosaltres el seu Esperit que ens ungí com a profetes, sacerdots i reis, ens féu Cristos o ungits. Ens marcà amb la imatge de Crist. Ara que volen treure els santcristos dels llocs públics, no els servirà de res si cada cristià pren consciència que és crist i sagrament viu de la seva presència. On passem nosaltres, hi passa Crist, fent el bé. Quina esplèndida manifestació!