Primer de tot un bon any nou a tothom. Un bon Ninou, que deien abans. Amb una llarga benedicció: Que el Senyor us beneeixi i us guardi, que el Senyor us faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de vosaltres; i us doni la pau.

Il·luminats per la claror de la mirada de Déu, cerquem fins a trobar-los els camins de la pau, tan desitjada. Que Ell ens faci conèixer el seu designi d’amor sobre les persones i els pobles de manera que tots experimentin la seva acció salvadora.

La segona lectura ens proveeix d’una excel·lent provisió per al viatge de l’any que tot just encetem. Mai no hi pensarem prou els cristians: El Fill del qual celebrem el naixement, naixent de dona, ha dignificat totes les dones, totes les mares. Ha dignificat qualsevol naixement, fins els més humils.

Jesús, nat sota la llei, ens allibera del jou de la llei donant-nos la condició de fills de Déu com ell i germans els uns dels altres. La llei, tota llei, quan ens ve de fora, esdevé un jou imposat que esclavitza. La filiació divina es fa viure de dins enfora. El fill, com el pare i la mare, fan el que han de fer no pas perquè els ho mani ningú, sinó perquè estimen. El cristià fa el que ha de fer perquè se sent estimat del Pare, estima el Pare i tot el que el Pare estima. És una resposta filial a un amor molt gran...

Sabeu quina és la prova que som fills? Oi que diem el Pare nostre? Doncs el qui ens empeny a dir-lo és l’Esperit Sant que hem rebut i que dins el nostre cor, en fa cridar: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no ets esclau, sinó fill, i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.

Quan personalment o tots plegats, en família o en comunitat diem el Pare nostre, reconeixem que som fills i que som germans, i per això fem nostre el projecte de Déu demanant per a tothom el pa de cada dia i oferint el perdó i acceptant-lo i demanant que siguem fidels a allò que som sense caure en la temptació de la facilitat, de la frivolitat, del guany fàcil.

I una actitud: Maria no entenia gaire el que vivia i el que veia: el Nen ajagut a la menjadora, els pastors, els àngels, els savis vinguts de lluny... I es posa a pensar, a meditar, a pregar, a conservar uns preciosos records de família. I mentrestant, feia el que tothom feia, amb un esperit nou. Fa circumcidar el fill, perquè tingui unes referències clares. L’inscriurà en el registre del poble d’Israel i li posarà un nom que és tota una promesa: Jesús, Déu que ens salva en la petitesa d’un nadó. Un nen que també dirà Emmanuel, que vol dir Déu és amb nosaltres. I creixerà entre nosaltres i farà i fa el camí amb nosaltres, dia rere dia fins al final d’aquest any i de tots els anys.

Davant la crisi i la incertesa i les incomprensions hauríem de fer com Maria. Pensar, reflexionar, esperar, veure cap a on ens porta Déu. Potser amb aquesta crisi, que tots hem vist generar-se i que tots patim, aprendrem a cercar el que és essencial, a ser persones responsables i lliures i que per viure feliços no ens en calen tantes coses que ens semblaven imprescindibles.

Aprenguem a utilitzar bé el que tenim i a compartir-ho amb els qui estan més necessitats que nosaltres. Si sortim de la crisi una mica més persones, més responsables, més lliures, més bons fills de Déu podrem viure un any ben aprofitat i haurem canviat el món.

Que santa Maria ens acompanyi perquè fem i aportem al món el que ell l'hi aportà. Mostreu-nos Jesús, el fruit beneït del vostre sant ventre com el mostràreu als pastors i als qui s’acostaren a Betlem.