No sé pas què sentiria Maria quan comparava les meravelles del Messies que predeia el profeta Isaïes i les grandeses del fill que li havia anunciat l’arcàngel Gabriel: Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. Déu li ha posat aquest nom: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. Una grandesa tan sublim en una cosa tan petita com és un nadó nat a les fosques en un portal i ajagut en una menjadora... Quin acte de fe no suposaria per Maria.

Un nadó ajagut en una menjadora és la senya d’identitat que l’àngel dóna als pastors després de l’anunci joiós: Us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Els pastors se sentirien cofois i contents de veure el Messies i el Senyor posat al seu nivell de pobresa i d’humanitat. Com sintonitzarien amb el cant dels àngels: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que el Senyor estima».

Fixem-nos en quins nivells tan diversos és viscut el Nadal. Hi ha el nivell del silenci amorós i contemplatiu de Maria i Josep davant el Nadó Jesús. Necessiten tota la fe i tota l’esperança i tot l’amor per penetrar en aquest gran misteri. No entenen gaire bé el que passa. Però estan amb els ulls, les orelles i el cor amatents per copsar i guardar tots els detalls d’aquells moments irrepetibles.

Hi ha el nivell dels pastors: reben el missatge, comproven el que els han anunciat els àngels i ells mateixos es converteixen en missatgers de la gran joia. Però topen amb la indiferència de la majoria de la gent de Betlem, la mateixa que mostra la munió de cristians d’avui que s’apunten al còmode «crec però no practico». No es mouen. Que es moguin els altres.

A molts i molts quilòmetres de distància uns mags veuen al cel un senyal prodigiós. I es preparen a fer el llarg viatge enduts per la llum de la fe. I toparan ara amb la saviesa estèril dels savis que ho saben tot sobre el qui ha de venir, però no fan un pas per anar-lo a trobar. Herodes sí que afua les orelles i esmola els ganivets per si de cas.

Hi ha un altre nivell: el nivell del bou i de l’ase. Ulls grossos i alè calent. Hi són. No saben ben bé per què, però hi són. D’ells en digué el profeta Isaïes: «He criat fills i els he ennoblit, però ells s'han revoltat contra mi. Un bou coneix el seu propietari i un ase, l'estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m'ignora.»

Sant Francesc d’Assís, la nit de Nadal, feia donar doble ració de pinso a l’ase del convent perquè havia escalfat amb el seu alè el Nen Jesús. Avui –aquesta nit o al migdia, entorn de la taula, molts gaudiran d’un àpat més que generós. Potser no sabran perquè. Potser recorreran al misteriós solstici d’hivern.Tant de bo que aprenguin del bou i de l’ase a reconèixer el seu Senyor, que en aquest Nadal i en cada Nadal i en cada reunió dels cristians es fa present en el pa de l’Eucaristia i ofereix un anunci de pau a la terra perquè Déu estima tothom. Sí, Déu estima tothom: Maria i Josep, i els àngels i els pastors, i la colla dels qui diuen que creuen però que no practiquen, els mags i fins el gelós Herodes. Els estima no perquè siguin bons o dolents, sinó perquè són fills i Ell és el Pare de tots i ens mira a tots amb la tendresa amb que el pare i la mare es miren el fill nounat, perquè tots som u en el Nen desvalgut de Betlem.

Per ensenyar-nos a ser fills i ensenyar-nos allò que som com homes i dones, ens envia el seu Fill fet un de nosaltres a Betlem. Maria i Josep vetllen el son de Jesús vetllem amb el mateix amor el nostre son, ens estimulen a créixer i ens conviden a cantar una vegada i una altra: Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau els homes que Déu estima. Tots en Jesús som estimats del Pare.

És la filantropia, l’amor de Déu a la humanitat de què parla sant Pau a la carta a Titus. Per respondre a aquest amor inefable, ell mateix ens en mostra el camí: renunciar a la concepció pagana de la vida i a les aspiracions de la gent sense horitzons, i a viure amb seny, respectant els drets dels altres, i els drets de Déu, tot esperant la manifestació definitiva i gloriosa del gran Déu i Salvador nostre Jesucrist.

Bon Nadal a tothom.