Jerusalem estava en hores baixes, no acabava d'aixecar el vol. I el profeta insta el Poble a mirar més enllà, cap a un futur millor. Jerusalem serà il·luminada per la presència del Senyor i al mateix temps esdevindrà llum per a totes les nacions embolcallades de tenebres que acudiran a la ciutat santa amb els seus tresors. Un futur meravellós.
Aquesta visió radiant del profeta il·lumina la narració de l'evangeli d'avui. Uns savis astrònoms que es passen les nits mirant el cel, hi descobreixen un estel nou que podria ben ser el signe que Balaam havia anunciat. I es posen en camí cap a Jerusalem.
No sabem si eren tres o eren més. Si no eren reis, sí que eren molt generosos i assedegats de la veritat. La tradició els ha donat nom: Melcior, el blanc, Gaspar, tendint a ros, i Baltasar, representant de tota la gent de pell fosca i d'ànima clara.
Arriben a Jerusalem i se sorprenen que ningú no en sàpiga res del nounat rei dels jueus. Herodes tremola perquè sospita que el seu servei d’intel·ligència ha badat. I no para fins a trobar resposta a la seva inquietud. Els sacerdots i els savis d'Israel saben de què va. I tant! Ho diu el profeta Miquees: «I tu, Betlem, terra de Judà, no ets pas la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà el que pasturarà Israel, el meu poble».
Però els sacerdots i els entesos en la Llei no es mouen. Com pot ser que Déu no els hagi dit a ells que el Messies havia nascut al poble de David? Aquests forasters... Herodes tampoc no es mou, per ara, per evitar fer el ridícul. Això sí, per si de cas, ja esmola els ganivets. Mai se sap. Ningú no li ha d'arrabassar la corona.
Els savis vinguts de lluny estan molt contents. El llibre sant els ha confirmat el que intuïen en l'estel. Arriben a Betlem. Entren a la casa, veuen el nen amb Maria, la seva mare i, caient de genolls, li reten homenatge. Obren els cofres i li ofereixen els seus regals: or, encens i mirra. Així de senzill i així de sublim.
No els sap greu un viatge tan llarg per veure un nen a la falda de la mare. I li ofereixen or com a rei, encens com Déu i mirra com a home. És així com ha interpretat la tradició els regals d'aquells savis, astrònoms o mags. I amb la mateixa naturalitat amb què han vingut fins a Betlem, se’n tornen al seu país per un altre camí. Ja no els il·lumina un estel del firmament ni un text sagrat, sinó el Verb fet home que és Vida i és Llum.
Una petita observació per acabar. Les tres lectures d’avui ens diuen el mateix de manera diferent. La primera divisa el futur lluminós. L'evangeli és ens posa davant els ulls el camí de la fe, amb llums i ombres. Partint de la natura o de la ciència o de la Bíblia o de l’exemple positiu o negatiu d’alguns, podem arribar a la fe en Jesús Messies i Fill de Déu.
Però a més, l’episodi dels mags té un abast universal, com ho diu sant Pau: Avui esclata un misteri, és dir, un secret que ningú no havia conegut mai ni hauria conegut, però que ara Déu en l’ha revelat: Des d'ara, per l'Evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i són partícips de la promesa. Han caigut els murs de separació. En Jesús, nat a Betlem, Déu ofereix el seu amor a tots els homes i dones de qualsevol racó del món que siguin. Aquest és el nucli de la festa d'avui.
Que el somni dels nens i la joiosa complicitat de pares i padrins sigui l'inici d'un camí de fe que ens porti fins a la casa de Betlem per adorar al nen amb la seva mare. Hi portà els pastors i els mags. També ens hi durà a nosaltres. Jesús la llum i la vida en el nostre camí. |