Epifania significa manifestació. És la manifestació de Jesús Infant no sols a Israel sinó a tots els pobles representats en els mags vinguts d’Orient. Per significar-ho, tradicionalment diem que eren tres i de color o raça diferents.
La carta als efesis ens explica el sentit profund –el misteri- d’aquesta manifestació: Des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa. Recordem que el mot misteri és la revelació del projecte secret de Déu sobre nosaltres amagat fins ara i ara revelat. Déu es fa avinent a tothom perquè és Pare de tots.
El profeta Isaïes en un dels seus poemes més bonics albirava de lluny aquest misteri i el cantava amb imatges llampants: Els pobles retien homenatge a Jerusalem la ciutat suara humiliada, i l’enriquien quan ho havia perdut tot. Cal llegir el text l’entusiasme d’un sentinella que proclama una bona notícia: Alça’t radiant, Alça els ulls...
Allò que el profeta albirava en la llunyania del temps, avui ho veiem realitzat en aquells savis, que vivien lluny de la influència cultural d’Israel, i que, partint dels seus coneixements astronòmics, emprenen un llarg camí seguint la llum d’una estrella. I caminen, i caminen, i caminen. Quan l’estel s’amaga, cerquen la llum en la Paraula on la poden trobar. Curiosament el rei Herodes, traïdor i hipòcrita, amb els savis d’Israel els donen la solució: Aneu a Betlem... Ara sí que brilla l’estrella i els guia vers el nounat rei d’Israel. Amb una joia immensa entren a la casa i veuen el nen amb la seva Mare Maria, s'agenollen i l'adoren. Obren els seus cofres i li ofereixen, com a regals, or com a Rei, encens com a Déu i mirra com a home. I se'n tornen cap el seu país per un altre camí. Aquell encontre els ha canviat la vida.
Els mags només pogueren fer el seu camí perquè tenien ànima d’infant. I cal ànima d’infant perquè nosaltres ens sentim impulsats a fer el mateix camí. És tan admirable que sembla pura màgia: la màgia de la tendresa de Déu fet infant en els braços de Maria.
Si et penses caçar l’estrella
no vagis baladrejant.
Humiteja’t la parpella amb tres llàgrimes d’infant.
Ajup-te fins al temps que eres infant... |