Abans el temps d’Epifania o de la manifestació del Senyor comprenia tres moments:
* la manifestació del Senyor a tots els pobles –els Mags-,
* la presentació que el Pare fa del seu Fill al món –Baptisme de Jesús-
* i la celebració de les Noces del Fill amb l’Església: les noces de Canà, amb la discreta actuació de Maria.
Hi ha una antífona que reuneix molt bé els tres motius: «Avui l’Església s’uneix al seu Espòs celestial, perquè Crist l’ha rentada dels seus pecats en el Jordà; els mags acuden amb els seus regals a les noces règies; i els convidants xalen amb l’aigua convertida en vi.»
Avui celebrem el baptisme de Jesús. Jesús puja de Natzaret a Betlem atret per la predicació del Baptista que prepara els camins del Senyor i es posa a la fila dels pecadors, de tots aquells disposats a deixar el passat per començar una vida nova a l’altra riba del Jordà.
En aquest acte d’humil obediència de Jesús, respectuós amb la gent i amb Joan, el Pare manifesta al món qui és Jesús. Mentre puja de l’aigua, el cel s’esquinça –obre via lliure al pas de l’Esperit- i l’Esperit, que de segles ençà ja no parlava per boca de cap profeta, es posa damunt d’ell com ho faria un colom. I se sent la Veu del Cel: la veu del Pare:
«Tu ets els meu Fill», prenent els mots del Salm 2,7
«l’estimat», l’únic, com ho era Isaac per a Abraham Gn 22,2
«Estic molt content de tu», com el Servent de qui parla Isaïes 42,1. |
En poques paraules, la intervenció del Pare resum tota la Bíblia, aplicant al seu Fill tot el que en deien la Llei, els Profetes i els Escrits.
Llegint el rerefons bíblic d’aquestes paraules, ens fem una idea molt precisa de Jesús. És el Fill amb una missió molt concreta: portar la benentesa entre els pobles no per la via de la força sinó amb profund respecte a cada persona. Salva la canya esberlada, manté viva la flama a punt d’apagar-se. Obre els ulls als cecs, trenca les cadenes dels captius.
Quan sant Pere catequitzarà el centurió Corneli, farà un bell resum de la vida i activitat de Jesús. Parteix del Baptisme fins a la creu i a la resurrecció. I entre els dos pols s’escola la vida de Jesús: ungit per l’Esperit Sant i ple de la seva força salvadora, passà fent el bé i guarint tots els qui es trobaven sota el domini del diable, perquè Déu era amb Ell.
Fa de bon pensar que nosaltres en el nostre baptisme vàrem ser ungits amb el sant crisma, l’oli consagrat, el mateix amb què antigament ungien els reis, els sacerdots i els profetes. El cristià més humil té la dignitat reial, sacerdotal i profètica, amb capacitat d’actualitzar la presència de Jesús. I ho fa quan, com ell, passa fent el bé...
|
