Em fa gràcia llegir que fins ara les dones no han escrit la historia. No sé si l’han escrita, però que l’han feta… I tant que l’han feta. Tots els qui som aquí, què seríem sense una dona que acceptà de ser la nostra mare?  O esposa, o padrina o... Ho confirma una repassada a la Bíblia evocant les matriarques d’Israel. N’ompliríem moltes pàgines. És important ser presidenta d’un Parlament o d’un Estat o d’una gran empresa, o Consellera de no sé pas què.  És important perquè poden influir molt en bé i en mal. Però resulta que l’episodi més important de la història de la humanitat, Déu la deixa penjada del sí o del no d’una noia de poble, sense cap més altre títol que el de ser dona, lliure i responsable. Acceptes ser Mare del Fill de Déu fet home? Sí o no. Fiat! Faci’s...

I Maria diu sí. Vet aquí perquè encetem l’any amb la figura de Maria, Mare de Déu. És  bo tanmateix pensar que allò que la fa Mare, és a l’abast de cada cristià. El qui escolta la Paraula de Déu i la compleix, “m’és germà, germana i mare”, diu Jesús. Esbrinar el que Déu vol de mi i respondre-hi, què vol de la meva família, del meu poble, de la meva nació... és un bon programa per a l’any nou: Si cadascun de nosaltres deixa llibertat a l’Esperit Sant per actuar en nosaltres, com actuà en Maria, l’Esperit Sant formarà Jesús en nosaltres com el formà en Ella.

Amb aquest esperit comencem l’any nou. I ho fem amb una preciosa benedicció, que podem repetir: "Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada I s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau”.

És també el dia de la pau. Si realment la volem, hem de posar els mitjans que tenim a l’abast per assolir-la, una pau tan necessària, tan desitjada i tan amenaçada. La pau que és un do de Déu i alhora una tasca, un projecte a realitzar, mai no assolit del tot. No és pas simplement absència de guerra ni tampoc el fruit d’un equilibri militar o econòmic, ni la pau del cementiri. No. És el resultat d’un procés de purificació i elevació cultural, moral i espiritual de cada persona i de cada poble, procés en què és plenament respectada la dignitat humana. Benet XVI invita: Invito tots els qui vulguin ser constructors de la pau, els joves especialment, a escoltar la veu interior per trobar en Déu la referència segura per a la conquesta d’una autèntica llibertat, la força inexhaurible per orientar el món amb un esperit nou, capaç de no repetir els errors del passat. Que tots els homes i les societats, en tots els àmbits i angles de la terra, puguin experimentar aviat la llibertat religiosa, camí per a la pau.

És un any nou, que es presenta amb el flagell d’una crisi severa, en part procurada per l’egoisme d’uns pocs que s’amaguen rere el mercat, crisi que assota, però que ens pot guarir dels vicis que hem contret d’estirar més el braç que la mànega, de voler viure més enllà de les possibilitats, de voler assolir uns objectius sense l’esforç i la responsabilitat. Si en traiem de la crisi una vida personalment i familiarment més austera i alhora més solidària amb els qui se la passen malament, potser haurem sabut treure un bé d’allò que certament és un mal.

Jesús avui fou introduït per la circumcisió en el poble d’Israel i en la societat humana. Jesús que és salvador per alliberar-nos del pecat, d’allò que ens despersonalitza i ens deshumanitza. Que Ell ens en salvi i sigui avui i cada dia de l’any que encetem Emmanuel, Déu amb nosaltres.

Feliç Any Nou!