Ai, aire d'aquesta nit!
Quina sentida de rosa,
hi ha en l'aire gelat que es posa

sobre el pols esfereït?

Ai, aire d'aquesta nit!

Quina meravella: una mare i un jove marit dins un portal i un nadó, faixat amb bolquers, ajagut en una menjadora.

Mireu els pastors. D’ells en diu el poeta: 

Els pastors, galta sorruda,

no han estudiat ni han après,

són igual que una mata de ruda,

no saben res de res.

De fet la ciència i la paraula serveixen de poc per comprendre el llenguatge d’un infant faixat amb bolquers i ajagut en un menjadora. Com pot ser que Ell, un nadó així, sigui el Salvador, el Messies i el Senyor. En canvi, els pastors d’ahir i els nens d’avui i tothom que tingui ànima d’infant ho pot comprendre.

La bona nova va adreçada als pastors, els més pobres de la pobrissalla de Betlem. Són els únics de copsar-la i creure-la. I és que per copsar el misteri, cal un ànima d’infant: 

Si et penses caçar l'estrella

no vagis baladrejant,

humiteja't la parpella

amb tres llàgrimes d'infant,

ajup-te fins al temps que eres infant.

Ho sap tothom, i és profecia, diu un altre poeta: 

La meva mare ho va dir un dia:

a cal fuster hi ha novetat. 

La gent ho sent de boca dels pastors: a cal fuster hi ha novetat, però no surten a veure què ha passat. S’està tan bé a la vora del foc... o al voltant de la taula... 

Mentrestant els Àngels anuncien i canten. 

Hi ha el bou i la mula... que ens recorden el que el profeta Isaïes deia al seu poble: «Escolta, cel! Estigues atenta, terra! Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l'estable del seu amo, però a mi, Israel no em coneix, el meu poble m'ignora.»

Josep i Maria han tustat a moltes portes i no han trobat lloc per a ells ni per al Nin que havia de néixer.

Podríem continuar mirant les figures del pessebre.

Però centrem-nos en dos tipus de personatges d’aquesta nit: Maria –hi podríem posar també Josep- tota atenta captant tot el que passa al seu voltant, guaitant, escoltant, sentint... Necessita tota la seva capacitat de contemplació per comprendre el secret d’un estable, les meravelles que els àngels canten del Nen, les coses que fan i diuen els pastors. Guardava tots aquests records i li donava voltes i voltes en el seu cor.

I els pastors: se’n tornen al poble explicant el que han vist i han sentit: Quedem-nos amb això: l’actitud meditativa de Maria i l’actitud missionera, evangelitzadora, portadora de bones noves dels pastors.

Són les dues actituds bàsiques del cristià de tots els temps: assimilar la Paraula i encarnar-la com Maria. I proclamar-la pertot arreu: ENS HA NASCUT UN SALVADOR –MESSIES I SENYOR!

Oh! Mireu-lo a l'Establia,

en els braços de Maria,

test gentil d'aquella Flor.

Els Àngels a voladúries

hi barregen ses cantúries

puntejant ses arpes d'or:

Glòria a Déu en les altures;

adorem, oh criatures, adorem al Criador.