En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill...

Ens parla fent-se un de nosaltres i parlant el nostre mateix llenguatge. El qui és la paraula s’ha fet un de nosaltres i entre nosaltres ha plantat la seva tenda.

Una paraula que crea, i il·lumina i dóna vida a desdir. Però que no és reconeguda pel món que ella mateixa va crear ni pel seu poble que s’aferrà a la Llei com un privilegi i no com una missió per a tothom.

I aquesta Paraula encarnada, feta humanitat, ve per ensenyar-nos als homes i a les dones que l’única cosa verament important és ser home o dona. La nostra grandesa rau en el nostre interior. En tant que homes i dones som imatge i semblança de Déu. Per això com més humans serem, més traspuarem Déu en la nostra vida, i com més cristians serem, més humans ens mostrarem.

Nosaltres tendim realitzar-nos com a persones projectant-nos enfora: èxit, diner, diversió, títols, un “ego” ben inflat. Aspirem a ser com les figures dels diaris o de la tele... En diem ídols, falsos déus i no ens n’avergonyim de tenir-los com a model de personalitat humana. I Jesús ens diu: I ara! ¿per què cerqueu fora el que sou i teniu dins vostre? Sou imatge i semblança de Déu! Sou fills de Déu! I ens ve a dir que és en aquesta humanitat on podrem copsar tota la tendresa amorosa del Pare del cel i tota la seva fidelitat i amor als homes que Ell ha creat.

Jesús ens és camí, veritat i vida!

Ho diu audaçment sant Ireneu: El Verb o Paraula de Déu que habità en l’home es féu fill de l’home –un home com nosaltres- per acostumar l’home a percebre, captar, sentir, Déu i acostumar Déu a habitar en l’home. Déu –en Jesús- aprèn a ser home. Sap de quin fang ens ha format. Estima entranyablement el que Ell ha creat. Ens coneix des del bell dins. [Verbum Dei quod habitavit in homine et filius hominis factus est ut assuesceret hominem percipere Deum et assuesceret Deum habitare in homine.]

No hi ha prioritat més gran que aquesta: obrir a l’home d’avui l’accés a Déu, al Déu que parla i ens comunica el seu amor perquè tinguem vida abundant. Ho diu Benet XVI en la Verbum Domini.

BON NADAL