La primera lectura ens deia: La saviesa es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim bo dient: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat”.

És això el que hem llegit a l’Evangeli. El Verb – la Paraula, el Fill etern de Déu- ha acampat entre nosaltres i s’ha fet company nostre de viatge. I ens ha obert dos llibres, on el Verb s’expressa com una simfonia a veus diverses:

Ha regalat a tothom el Liber naturae, -així, en llatí- el llibre de la natura, per tal que aprenguem a descubrir en les coses creades les petjades del Creador.

Mil gracias derramando / pasó por estos sotos con presura / y, yéndolos mirando, / con sola su figura / vestidos los dejó de su hermosura.

Al poble d’Israel els regalà un altre llibre: la Torà, la Bíblia, que conté allò que Déu espera del seu poble. Però ni els savis van saber trobar el creador en el llibre de la natura,  ni els israelites van captar la voluntat de Déu en el llibre de la Llei. I quan volgué venir personalment entre nosaltres, els uns i els altres li van tancar les portes i el van deixar fora: a Betlem, en un portal. A Jerusalem, al Calvari, fora ciutat.

Però n’hi hagué molts que el van acollir, israelites i no israelites, i a tots ells els donà d’esdevenir fills de Déu.

Ho hem llegit a la  carta als efesis: Des que Déu és Déu ens elegí perquè essent sants i irreprensibles als seus ulls  siguem fills seus per Jesucrist.

Per això sant Pau prega al Pare, a favor dels cristians, que il·lumini la mirada interior del nostre cor, perquè coneguem ben bé d’on venim i el camí que hi mena: és el mateix Jesús, camí, veritat i vida.

De cara a l’any tot just estrenat, podríem fer el propòsit d’aprendre a llegir aquests llibres per entrar a tractar personalment el qui és la Paraula: Jesús.

Primer en el Liber naturae, descobrir-hi l’obra de Déu en la seva creació. Contemplar-la, admirar-la, respectar-la, puix que és l’habitacle on fer vida i on ens preparem per a la plena comunió amb Déu. És la vera ecologia.  

Segonament, agafem afició a llegir la Paraula de Déu en la Bíblia: Escoltar amb atenció i intel·ligència la Paraula proclamada a la Missa de cada diumenge. Podem fer un pas més: Sortosament, durant aquestes festes s’ha distribuït a dojo el llibre: Paraula i Vida. Hi ha també molts cristians –uns 200 a Lleida i rodalia, que reben la Missa de cada dia. Així, cada dia poden llegir uns fragments de la Bíblia de l’Antic i del Nou Testament. I d’aquesta forma, es familiaritzen amb la Paraula de Déu, fent-ne pregària. I tant de bo que es poguessin crear grups de lectura de la Paraula!

Ja que la Paraula s’ha fet un de nosaltres, obrim-li les portes de bat a bat i convidem-lo com els dos d’Emmaús: Ell ens obrirà l’enteniment perquè puguem comprendre el que Ell en vol dir i ens doni força per a fer-ne la Guía del nostre camí.