Ens costa parlar de la Sma. Trinitat. És un misteri... No ens hi emboliquem... Sí, és un misteri. Però què és un misteri? És un secret que un dia Déu es complau a revelar. Misteri és revelació. I si Déu es revela, li retem un gran honor quan maldem per comprendre el que ens vol dir.

Hi ha diversos camins per atansar-nos a la revelació-misteri.

Hi tenim una primera aproximació: Déu digué: Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres. Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Comencem doncs mirant-nos nosaltres mateixos: en la nostra humanitat portem el segell de Déu, que és un Déu família... La relació pare-mare-fill és un reflex de la relació Pare, Fill i Esperit Sant. Un reflex, no pas un miratge!

Hi ha un altre camí: escoltar Jesús. Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra... Jesús se’ns presenta com el Fill benamat que viu en la intimitat del Pare i en la seva humanitat traspua tota la tendresa amorosa i la fidelitat del Pare. Jesús mateix alena sobre els apòstols: rebeu l’Esperit Sant. Jesús, doncs, ens parla del Pare i de l’Esperit. I ens parla també d’ell mateix.

Una altra bona manera d’acostar-nos al «misteri» de Déu, és fixar-nos en el Credo que resem tantes vegades. Ens presenta Déu en acció... Un sol Déu que és Pare, creador.... Un sol Senyor Jesucrist fill unigènit que es féu home, passà pel món fent el bé, morí i fou sepultat i ressuscità el tercer dia. I creiem en l’Esperit Sant: ho dèiem i ho vèiem el diumenge passat. Creiem en l’Esperit Sant que, en l’església santa, catòlica i apostòlica ens regenera en el baptisme i ens dóna la participació en l’Eucaristia –en la comunió dels sants, de les coses santes, dels sagraments- i desenvolupa en nosaltres la vida divina que esclatarà un dia en la resurrecció i en la plenitud de la vida.

La Trinitat és com una família. Només quan s’hi entra amb amor i respecte l’anem coneixent mentre hi creem vincles d’estimació i d’afecte.

Molts dels qui som aquí segur que recordem la devoció del Trisagi –tres vegades sant-, el cant del Sant, Sant, Sant. Els nostres pares i padrins en la fe vivien una intensa relació amb el Déu Tri i U que bevien i expressaven en la pregària de lloança. Recordo amb afecte el claretià Àngel Roset, un home de Déu: com es commovia i s’emocionava només de resar o de sentir resar el Sant, Sant, Sant de la Missa. Va morir justament el dia de la Sma. Trinitat …

Un pensament ens hauria de consolar i d’animar: el Misteri de Déu es realitza en el cor de cada cristià. Si algú m’estima, el Pare l’estimarà, vindrem a ell i hi farem estada... El dia del nostre baptisme vam ser submergits en la vida de Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant!

Oh, si sentíssim en nosaltres aquesta presència i l’adoréssim en el cor dels nostres germans cristians!

Quan resem el Pare nostre unim-nos a l’Esperit Sant que crea en nosaltres l’actitud de fills i amb Jesús i ens Jesús ens fa dir: Abbà, Pare. Un Pare que ens estima tant que ens donà el seu Fill...