Senyor, el món tot sencer davant vostre és com un gra que tot just inclina la balança, com un esquitx de rosada que cau a terra el matí. ¡Tan poca cosa i tant com ens estima el Senyor!
El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat.
Una bona mostra d’això la trobem en l’episodi de Zaqueu. Ell sap que és d’aquells «altres» que el fariseu menyspreava, quan pregava en el temple, perquè eren pecadors, adúlters, lladres. Zaqueu és cap de cobradors d’impostos i ric. I tanmateix té un vivíssim desig de veure Jesús. Però és curt d’estatura. Ves! no es pot tenir tot en aquest món. Si es fica enmig de la gent, no veurà res. Tant se li’n dóna de fer el ridícul; s’enfila en un arbre i ja està.
Zaqueu: necessito posar a casa teva. Mai no s’ho hauria cregut. La gent comença a criticar. On s’és vist que un israelita com cal posi a casa d’un pecador…
No sabem de què van enraonar Jesús i Zaqueu en aquell àpat de treball, que diríem ara. Però l’entrevista, aquell dinar de treball, canvià radicalment el cor de Zaqueu. «Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més».
La presència de Jesús fa possible allò que és humanament impossible. ¡Un rico aconsegueix passar pel forat d’una agulla!
No és possible entrar en el regne de Déu mentre el teu déu sigui el diner. I Déu obra en Zaqueu el miracle de situar-lo com a amo, no com esclau del diner. Ja no el considera únicament seu, sinó que el comparteix generosament.
Per això, avui, en Jesús ha entrat la salvació a la casa de Zaqueu. Ell és també fill d’Abraham, membre de ple dret del poble de Déu. La salvació de Déu no pertany pas a un futur llunyà, sinó que és una realitat present. Jesús, com ho diu el seu nom, es Déu que salva ara i ací.
Salva Zaqueu restablint la integritat de la persona, alliberant-lo del pecat i tornant-li l’amistat amb Déu. Jesús l’allibera del seu aïllament autodestructiu en què es movia per reincorporar-lo a la comunió humana. Jesús ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut. També a nosaltres. |