El fariseu sap tres coses: Primer: que ell és just i una bona persona que fa això i allò que «els altres» no fan... i no fa el que «els altres» fan. Segon, li agrada que la gent ho sàpiga i no té cap vergonya de fer-ho saber. I tercer, per això, es creu superior als altres homes que són lladres, injustos, adúlters. Sort en té Déu i el món de les persones com ell.

L’altre –el cobrador d’impostos- reconeix simplement que fa això que «els altres fan» i es dóna cops al pit demanant perdó: «Oh, Déu, sigues bo amb mi, que sóc un pecador». Té consciència del que és i del que fa; en sent vergonya: gairebé no gosa aixecar els ulls al cel. Li sap greu i li’n en demana perdó.

El sant fariseu és tan ple d’ell mateix que Déu ja no hi té cabuda. En canvi, el pobre, l’ «altre», amb la seva sinceritat i humilitat ha obert de bat a bat la porta del cor perquè Déu hi entri com un amic a casa de l’amic. El fariseu se’n torna a casa tan cofoi. Però el que hi torna justificat i fet amic de Déu és el publicà.

Avui és el Domund... Nosaltres preguem, ens interessem, donem diners i suport a favor d’uns «altres» que no coneixen Jesús ni el camí de la salvació, que nosaltres coneixem. Però, compte! La fe és un do, és un regal de Déu. No ens fa superiors a ningú. Pensem que «els altres» per qui preguem i fem coses ens demanen una cosa: VOLEM VEURE JESÚS. Quin Jesús els mostrem nosaltres? Deia Gandhi que admirava la fe dels cristians, però s’escandalitzava de la poca coherència amb l’evangeli en què diuen que creuen. Aquest diumenge ens invita a agrair el do de la fe i a ser coherents amb l’evangeli que volem fer arribar als altres.

Recordem avui la figura de sant Anton Mª Claret, home d’un desig desfrenat de proclamar l’evangeli arreu del món. Ell unia evangeli i vida. Ell mateix diu que, durant els darrers anys de la seva vida, era un sagrari vivent. Qui el veia es preguntava: què té aquest sant home que els altres no tenim? Mirant-lo, els semblava que veien Jesús.
Aquest dia de la propagació de la fe és una crida a conèixer, aprofundir, viure i proclamar la nostra fe. Si mai se’ns acosta algú dient: Vull veure Jesús, què li direm: Vine i veuràs què som els cristians?, o bé li direm: mira Jesús és... i ensenya... però no ens miris a nosaltres?

* * * * * *

Fem nostra la pregària del P. Claret:

¡Oh Déu meu i Pare meu!, feu que us conegui i us faci conèixer; que us estimi i us faci estimar; que us serveixi i us faci servir; que us lloï i us faci lloar de totes les criatures.