Ja ho veieu: Jesús ens ensenya com hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança... Insistint i confiant.

Ens posa l’exemple de la vídua pobra i indefensa, que s’enfronta tota sola a tot un jutge pocasolta, que es creu poderós contra mig món...

La pobra dona pledeja davant d’ell contra algun ric que pot untar el jutge perquè té prou recursos i influència per untar-lo. Ella, no. Només té una arma: la raó, que la fa forta. Tant, que el jutge, que no respecta Déu ni els homes i es creu totpoderós, no pot suportar els crits i la insistència de la pobra dona. Encara acabaria a bufetades.

Jesús ens posa l’exemple d’aquesta dona. Un altra dia posava l’exemple de l’amic importú que a mitja nit truca a la porta demanant uns pans per atendre la visita d’un hoste que es presenta de sobte. I acaba obrint la porta i donant-li tot el que necessita, si no per amistat, almenys perquè el deixi dormir tranquil amb la mainada.

Nosaltres hem d’insistir en la pregària sabent que Déu és Pare i ens estima i vol sempre el nostre bé.

La pregària ha de ser perseverant i confiada. No cal xerrar massa. Per això Jesús proposava el Parenostre com a model de pregària. I deia:
Demaneu... Cerqueu i trobareu. Truqueu.... Perquè tothom qui demana, obté, i el qui cerca, troba, i al qui truca li obren.

I apel·la a la bondat del pare. Cap pare ni cap mare no donen mai cap cosa que creguin dolenta als seus fills. I conclou: si vosaltres, que no sou cap model de bondat, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà el seu Esperit Sant als qui l’hi demanen!

És l’Esperit el que hem de demanar: l’Esperit que viu en nosaltres i és el nostre Mestre interior que en fa penetrar en la veritat completa, en el sentit profund dels esdeveniments, de les coses i de les persones. I ens ensenya la direcció que ha de tenir la nostra oració perquè sigui atesa. Deia un oriental: entre vosaltres, miracle és quan Déu fa el que voleu i demaneu. Entre nosaltres, miracle és quan nosaltres fem el que Déu vol de nosaltres.

Aquí hi ha el secret: conèixer el que Déu vol i espera de nosaltres i dels altres, i acceptar-ho i fer-ne el programa de vida.

Ara, però, el Fill de l’home quan vindrà, ¿trobarà a la terra gent amb una fe com aquesta?¿Trobarà a la terra gent d’una fe com la de la vídua o com la de Maria a Canà de Galilea o como la del centurió que demana per la salut del fill que se li mor o com la de la dona pagana que li demana que posi bona la seva filla? O com la del cec; Senyor, que hi vegi!

Tan bon punt recuperà la vista, seguí Jesús fins a Jerusalem.