Català Castellano
comentari a les lectures de la missa
diumenge XXIv de durant l'any (C)

La paròbola del Pare pròdig

Avui podem fer una homilia ben curta: el millor seria repetir la lectura i deixar-nos amarar de tota la grandesa i tendresa del cor de Déu. I com que Jesús estava identificat amb el Cor de Déu, s’entaulava amb els pecadors i publicans i els manifestava una confiança que escandalitzava la gent santa del seu temps. 

Acostumem a parlar d’aquesta paràbola com la del fill pròdig. En realitat és la del Pare pròdig, que estima perquè estima. No ens estima perquè som savis o ignorants, xics o grans, bons o dolents, practicants o no practicants... sinó perquè som fills. Quan ens adonarem d’això, començarem a ser cristians.

Escolteu el que diuen un parell de salms:

Sl 103: Llança les nostres culpes lluny de nosaltres com l'orient és lluny de l'occident. / Com un pare s'apiada dels seus fills, el Senyor s'apiada dels fidels, perquè sap de quin fang ens va formar i es recorda que som pols.

I el salm 145: El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l'amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat.  

I vol que tinguem envers els altres el seu mateix cor. El noi gran mai no havia trencat un plat… Tan bon noi! Però mai no havia experimentat la tendresa del seu pare: tot el que és meu és teu… I el pobre no tenia consciència de fill sinó de mosso a sou de l’amo. Es delia per tenir un mal cabrit per fer un xeflis amb els amics… i era l’amo de tots els ramats del pare...

El noi petit era un egoista compulsiu. Es vol divertir com sigui, encara que mati de disgust el seu pare. Carpe diem, que la vida és curta i s’ha d’aprofitar. Quan es troba sense res, quan es troba més enfonsat en la misèria, descobreix la seva riquesa interior i la grandesa de cor del pare.

Sant Pau s’adonà de tot això i ho proclamà: Això que ara et diré és cert, i del tot digne de crèdit: que Jesucrist vingué al món a salvar els pecadors, i entre els pecadors jo sóc el primer. Però Déu se n’apiadà perquè Jesucrist pogués demostrar primerament en mi tota la grandesa de la seva paciència, fent de mi un exemple dels qui es convertiran a la fe i tindran així la vida eterna.

Germans i germanes: aneu-vos-en en pau avui més que mai. El Pare del cel ens estima i ens perdona. Estimem-lo i aprenguem a perdonar.

P. Jaume Sidera, cmf
jsidera@ono.com
 
Agenda
Adreces i horaris
Servei d'acollida
 
 
 

Establir com a pàgina d'inici Afegir a Preferits Avís legal
© Copyrigth - Parròquia Sant Antoni Maria Claret, de Lleida - 2008 (Elaborada per voluntaris de la Parròquia)