Semblen molt dures aquestes paraules de Jesús: Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té. Jesús les adreça tothom, no pas a un grup reduït d’iniciats, sinó a un grup com ara el nostre on hi ha pares i mares i criatures i interessos... la mateixa vida. Però la seva duresa aparent conté tot un joiós camí de llibertat. Crist ens ha alliberat perquè visquem lliures. Ningú que no sigui lliure no pot ser deixeble de Jesús.

Des que naixem emprenem un camí de llibertat i comencem tallant el cordó umbilical. L’adolescent es fa jove trencant altres cordons. I el jove. I el casador i la casadora, i el qui vol ser capellà o religiosa o religiós o esportista o quelcom en la vida. Cal tallar cordons i lligams que no ens deixen volar lliurement. És això el que vol dir renunciar a tot el que es té...

Aquest camí té uns costos i Jesús no els dissimula. És com bastir una casa... Cal doncs seure una estona i fer números: La casa té un pressupost d’un milió cinc-cents mil i només en tinc 100.000. Potser que m’ho rumiï. O renuncio a fer la casa o m’acontento amb una de més modesta i barata. No vull fer el ridícul: guaita aquest! va començar i no ha pogut acabar...

O vull fer una guerra. M’assec: disposo del cavall del general bum-bum, que és de cartró i no es cansa ni té por... i quatre llances i fletxes de canya… Home, potser no en tindrem prou per fer la guerra a una potència que té tancs i bombes atòmiques. Una pau honrosa serà més útil que una guerra heroica, però impossible.

Doncs bé, el cost del seguiment de Jesús és la capacitat de RENUNCIAR, és a dir, d’alliberar-se de les noses que no en deixen SER LLIURE. Es tracta de realitzar el somni de Déu quan creà l’home i la dona, a imatge i semblança seva els creà... perquè fossin els senyors, no pas els esclaus de les coses, dels esdeveniments o de les persones. Adam i Eva no ho van saber fer... Per això el Fill de Déu es va fer un com nosaltres per ensenyar-nos que la plena semblança de l’home a Déu rau a ser plenament i solament home/dona... Jesús ens diu: segueix-me, sigues com jo...

Deixeu-m’ho rumiar, Senyor. Si no sóc capaç de desfer-me dels entrebancs, si no sóc lliure, em vendré l’ànima per un què diran o per una paperina de droga o por deu cèntims d’aiguardent, com en perico nas de mico..., o per un grapat d’euros. Pere digué a Jesús: et seguiré... Però a les paraules d’una minyona, negà Jesús... No es va desfer de la por...

Sense aquesta llibertat no és possible la relació normal de tu a tu amb ningú... Quan no hi és s’estableixen relacions basades en la por, en el xantatge afectiu, de mentida...

Quan parlem de la independència d’un país, no parlem pas de trencar amb la solidaritat o de negar la interdependència en un món globalitzat, sinó la capacitat de parlar de tu a tu amb qualsevol estat: Andorra o el Vaticà - menuts com són- poden adreçar-se de tu a tu amb qualsevol altre Estat, per poderós que sigui, sense intermediaris interposats.

Sense llibertat, no podem pensar amb el nostre cap ni veure-hi amb els nostres ulls. Al segle XIX un rei borbó tancà les universitats per alliberar els espanyols del perillós vici de pensar. Doncs no, Jesús ens anima a superar tot allò que ens priva de pensar amb el nostre cap i estimar amb el nostre cor o mirar amb els nostres ulls...

Jesús és el model de l’home nou, de l’home lliure: lliure en la seva relació 1) amb Déu –de Fill estimat a Pare que estima-, 2) amb els altres –som germans i ningú no és més que ningú, ni ningú menys que ningú, 3) amb les coses que estan al nostre servei i no a l’inrevés. La llibertat és un valor. El mitjà per assolir-la és la capacitat de renúncia. Qui s’hi apunta?