Isaïes presenta amb vius colors el projecte salvador de Déu que abasta tothom, israelites i no israelites. Fins els pagans podran ser sacerdots en el Temple del Senyor.

Fent contrapès a aquest projecte universal, hi ha la mesquinesa del qui pregunta si són gaires els que se salven, els qui entren de ple en el projecte de Déu. Sí, en la pregunta hi ha mesquinesa: jo sóc d’aquests poquets...

I vet aquí que Jesús fa una seriosa advertència: Entreu per la porta estreta perquè molts hi voldran entrar i no podran.

Primer feu fora la falsa seguretat: Senyor, obre’ns... Compartíem la teva taula, tu ensenyaves pels nostres carrers... Sí??? Doncs no us conec!

Segon: poseu tota la carn a la graella per a realitzar allò que Déu espera de vosaltres.

Tercer: seran moltíssims els qui participaran del banquet del regne, moltíssims procedents justament d’aquells indrets i pobles que vosaltres penseu que viuen al marge de Déu. Molts que ara col·loqueu a la cua del regne de Déu us passaran al davant dels qui us creieu amb tot el dret d’entrar-hi i de seure-hi.

L’advertiment és seriós: «Fill meu, no desestimis la correcció que ve del Senyor, el Senyor repta aquells que estima». I quan us renya demostra que Déu us tracta com a fills.

Avui és moda parlar de valors... Veritat, solidaritat, amor, llibertat, justícia... Molt bé. Però alhora detectem –en els altres!!! i en nosaltres no?- mentida, injustícia, pobresa i misèria, corrupció a tots els nivells i estaments...

Doncs què passa? Que parlem de valors sense recordar que tot valor suposa esforç, responsabilitat i llarg exercici per fer-nos-els nostres. Parlem de valors i oblidem d’encarnar-los en virtuts: en habituds de veritat, de justícia, de delicadesa, d’atenció i urbanitat envers els altres.... En una paraula: Cal encarar-se amb la pròpia vida, encarar-se amb un mateix: Jo qui sóc? Què vull ser? Estic disposat a posar tots els mitjans per assolir-ho?

No s’hi val a dir: Jo rai que sóc cristià... O pitjor encara: Jo crec però no practico. Jo sóc estudiant i vull passar curs... però sense estudiar. Vull fer el cim, sense entrenar-me.... ¡ No fem riure! No em facis riure.... Els dimonis també creuen en Déu i de què els serveix... Cal mostrar la fe actuant en conseqüència...

Jesús vol que siguem feliços i que sembrem felicitat. I Ell mateix se’ns mostra com a model d’home lliure, solidari, atent a tothom: i ho pot fer perquè es posseeix plenament, té perfectament controlats els seus sentiments i actuacions. No solament proposa i parla de grans valors, sinó a més a més, els ha encarnat en la seva vida.