No tingueu por, ramadet meu… Som pocs i sotmesos a moltes proves per a la nostra fe. Doncs no tingueu por, perquè Déu es complau en la vostra petitesa per fer meravelles, com les fa amb el gra de mostassa o amb el llevat a la farina.

Per això poseu el cor en allò que no passa mai i que els lladres més lladres no poden robar: l’amor i la solidaritat, un amor que comparteix amb els altres i així tots experimenten la providència de Déu. I que actua eficaçment en la nostra societat. Això de veneu els vostres béns té una lectura molt clara: això que sabeu, podeu i teniu no ho considereu com una propietat vostra exclusiva, sinó poseu-ho generosament al servei de la comunitat. Pere no es va vendre pas la barca, però la posà sense condicions al servei de Jesús i del Regne...

Per això cal molta fe una fe feta de confiança i vigilància. Perquè l’encontre personal o comunitari amb el Senyor s’esdevindrà quan menys ens ho pensarem. Recordeu els pobres de la nit de sant Joan… O els qui cercaven divertir-se en la Loveparade… o els qui cuidaven passar el riu i ja no han tornat.

No és que siguin ni millors ni pitjors que nosaltres. Però segur que no s’ho esperaven. Jesús ens avisa que estiguem a punt: amb el llum de la fe encesa i amb el cor abrandat per compartir amb tothom…

És aquest el sentit de la fe: avui llegim un bell elogi de la fe i dels creients. La fe no és pas creure el que no veiem, sinó veure-hi amb ulls nous i més penetrants les coses normals de la vida, posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem.

I ens posa l’exemple d’Abraham i de molts altres creients. Tots ells moriren en la fe, sense haver posseït allò que Déu els prometia, sinó contemplant-ho de lluny i saludant-ho, i confessant que eren estrangers i forasters en el país. La fe ens fa donar molta importància al nostre present, perquè cada cosa que fem, pensem o diem deixa una petja eterna. Si en cada cosa que fem, pensem o diem hi posem molt d’amor, llavors fem part del petit ramat de Jesús que va renovellant, insensiblement però amb eficàcia i donant sentit al nostre món.