Avui potser valdria més callar i escoltar de nou les lectures, que poden semblar un xic pessimistes: vanitat de vanitats… Més de quatre es veuran retratats en les paraules del Cohèlet o el Predicador: Després que un home s’ha esforçat a treballar amb coneixement, traça i eficàcia, ho ha de deixar tot a un altre que no s’hi ha esforçat per res. També això és en va, i és una gran dissort. Ho subscriuria algú de vosaltres?

I se’ns acut la pregària del Salm: Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor. Tenir present que el temps que Déu ens dóna de vida és un temps preciós que l’hem d’aprofitar per créixer humanament i cristianament i per sembrar totes les bones llavors que puguem.

Sí, necessitem aquesta saviesa del cor, aquesta veu del seny. Recordeu l’evangeli. És de gran actualitat. No fa pas gaire un conseller posava en mans de la Mare de Déu de Montserrat el problema de la sequera... L’altre dia el Rei confiava a l’Apòstol sant Jaume que solucioni els problemes del país. A l’evangeli d’avui un germà demana a Jesús que li solucioni un problema d’herència. No, Jesús –ni la Mare de Déu ni sant Jaume- no fa de marmessor entre germans que es barallen per quatre rals o dos pams de terra. Si els germans no s’entenen a les bones no hi ha advocat ni jutge de pau ni parlament ni rei ni papa ni el mateix Jesús que ho puguin adobar. Això s’arregla amb saviesa del cor i uns grams de seny...

Germans, que us baralleu, Jesús us recorda que l’avarícia tanca l’avar en ell mateix. Es creu que té reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te. I els altres que es facin repicar… Però Déu li digué: Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà?

Acaramullar béns i milions és en va. Els qui cuidaven fer-se multimilionaris amb la bombolla immobiliària, s’han trobat de sobte prop de la misèria. És el que passa al qui «reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu.» Es fa ric als ulls de Déu el qui comparteix allò que sap, pot i té amb els qui ni saben ni poden ni tenen. Per això cal renovellar-nos a imatge del Creador que fa sortir el sol sobre bon i dolents i envia la pluja a justos i pecadors. Aquest home renovellat a les fonts del baptisme –on ha mort i ressuscitat juntament amb Crist- viu alliberat de tot allò que deshumanitza: la mentida, l’obsessió pel sexe, l’obsessió pels diners, la frivolitat de vendre’s l’ànima per no semblar pobre o semblar-ho menys que el veí… El cristià supera i orienta tota la força de les passions sotmetent-les al projecte d’amor del Creador que en Crist crea una humanitat nova: on tots gaudim de la plenitud divina i humana de Jesús.