«¿Qui diu la gent que sóc, jo?» És la gran pregunta que també podríem fer-nos i contestar nosaltres avui. Els deixebles respongueren el que la gent deia: «Uns diuen que sou Joan Baptista, altres que sou Elies, altres que ha ressuscitat un dels profetes antics.» En qualsevol cas, algú molt ben relacionat amb Déu. Molt bé: «I vosaltres, tu i tu i tu, ¿qui dieu que sóc?» Pere ens facilita la resposta: «El Messies, l’Ungit de Déu.»

Però el mot Messies feia somiar grandeses i evocava lluites i victòries sobre la Roma opressora. En canvi Jesús s’arrapa obstinadament a la seva condició humana, i la condició humana suposa entrar en el joc i en el xoc de les llibertats, un joc i un xoc en què d’entrada sol perdre el qui té prou personalitat per enfrontar-se a la rutina, a les falses expectatives o als valors del comú de la gent. Per això Jesús, que no vol enganyar ningú s’afanya a dir: «El Fill de l’home –Ell!- ha de patir molt: el gran consell político-religiós d’Israel, el rebutjarà, el farà morir, però Ell ressuscitarà el tercer dia.» Miraran aquell que van traspassar, deia Miquees al·ludint a la creu, i en mirar-lo, ni que sigui tard, fins els qui el van clavar a la creu, sentiran un gran penediment per la badada de no haver sabut reconèixer el Fill de Déu en l’home Jesús.

Però resulta que Jesús pronostica la mateixa sort per als qui el vulguin seguir... Ho diu sense embuts. El seguidor de Jesús ha de renunciar a ser el melic del món –que es negui ell mateix-, haurà de carregar cada dia la ignomínia de la creu, és dir no avergonyir-se de ser deixeble seu i acompanyar-lo. La condició per assolir la plenitud de la vida és jugar-se la vida a fons perdut. Gairebé res!

Mirant-ho d’una altra manera: Jesús ens diu que per ser deixebles seus i ser persones com cal, hem de ser LLIURES: lliures respecte als nostres instints i capricis, lliures respecte als qui ens envolten, lliures enfront de les coses i lliures fins davant Déu. Déu vol que el tractem de tu a tu, sense por, com el fill amb el pare. Però la llibertat té un preu i Jesús ens anima a pagar-lo. I això no es pot assolir sense rompre els cinquanta cordons umbilicals que no ens deixen ser nosaltres.

Això que sembla tan estrany, ho feu gairebé tots els qui sou ací: ho feu quan us manteniu fidels a la vostra parella, que diuen ara, quan sou fidels als vostres fills, quan manteniu la vostra dignitat humana i cristiana. Sou lliures perquè sou capaços de donar la vida per amor. A això ens invita Jesús. Això és ser «messies» alliberadors de tantes opressions i injustícies del món.

Així realitzarem el que vol de nosaltres el Pare: fills seus en Jesucrist, Fills com el Fill Jesús. El dia del baptisme ens van posar simbòlicament un vestit blanc: els batejats us heu revestit de Crist. Sota aquest vestit blanc no compta ser jueu o grec, esclau o lliure, home o dona, savi o ignorant. Tots som una sola cosa en Jesucrist. I el Pare ens estima a tots perquè som fills.