De la Bíblia hem après a distingir clarament entre el pecat –absolutament condemnable- i el pecador, entre el crim i el criminal. Joan 8, 44 defineix el diable com a homicida, que aspira a destruir la persona, i com a mentider i pare de la mentida.

El cas de David és paradigmàtic: està en plena línia «diabòlica»: amb mentida i traïdoria ha fet morir Uries per apoderar-se’n de la muller. No té cap excusa. I confessa: «He pecat contra el Senyor». Natan li respongué: «Està bé: el Senyor passa per alt el teu pecat; no moriràs». Condemna inapel·lable del pecat. Salvació del pecador penedit.

L’evangeli d’avui és com mai bona notícia. Una dona que ha perdut el nom, que tothom la coneix com la pecadora i la mira de mal ull, es presenta a la sala del convit trencant les oracions de l’honorable fariseu que ha convidat Jesús a dinar. Llegiu un cop més l’evangeli. La dona –la pecadora- és tot tendresa, delicadesa, llàgrimes, perfum… Quan els comensals esperen que Jesús se’n desfaci d’aquella impertinent per la via ràpida… Jesús li diu: els teus pecats –i tants com són- en queden perdonats perquè has mostrat tant d’amor. Vés-te’n en pau!

El Fariseu és honrat, és bona persona, però li falta sensibilitat... sensibilitat envers la dona i sensibilitat envers Jesús. No ha estat delicat amb Jesús. És més a prop de Déu la pecadora que no pas el sant fariseu. S’assembla a la paràbola del fill pròdig o a la del fariseu i el publicà.

Després d’aquesta preparem-nos a sentir-ne una altra de més grossa: Acompanyen Jesús com a deixebles unes quantes dones... que ell havia reestructurat guarint-les i fent-ne fora els elements destructius: els dimonis... Tenen noms concrets: Maria Magdalena, Joana dona de l’intendent d’Herodes Agripa, Susanna i moltes altres... I elles responen a la bondat de Jesús seguint-lo i mantenint-lo amb els seus béns. Unes dones fidels que l’acompanyen arreu on va fins a la creu. Són testimonis de la vida, de la mort i de la resurrecció de Jesús. En què es diferencien doncs dels Apòstols?

Val a dir que no hem parat gaire esment a aquest fenomen que era un autèntic escàndol per a la gent benpensant d’aquell temps. I potser continuen essent un escàndol –i una invitació a canviar d’esquemes- per a molta gent benpensant d’ara i aquí.