No estem gaire acostumats que l’evangeli comenci adreçant-se a un «excel·lentíssim Teòfil» a qui el seu autor Lluc garanteix que ha escrit amb molta cura allò que ell ha sentit dels testimonis directes dels fets i de les paraules de Jesús. Teòfil vol dir amic de Déu. També nosaltres som excel·lentíssims amics i estimats de Déu, que gràcies a sant Lluc podem estar segurs de la solidesa de l’ensenyament que hem rebut.   

Després del pròleg, l’evangeli ens porta a Natzaret per explicar-nos el primer contacte de Jesús amb els seus veïns. A la sinagoga Jesús hi fa gairebé el mateix que feia Esdres i els seus ajudants en la gran litúrgia que hem sentit explicar a la primera lectura. I nosaltres ara i ací fem gairebé el mateix que feia Jesús: uns lectors o lectores ens han llegit uns textos i després, un cop proclamat l’evangeli, el president, el nostre Rector o el nostre mossèn, es disposa a fer l’homilia.

Sí, també Jesús desplegà el rotlle del profeta Isaïes i llegí el que acabem de sentir: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m’ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor».

I després fa l’homilia. Una homilia molt senzilla, però carregada de sentit. «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura».

L’Esperit del Senyor ha ungit, ha Cristificat –Crist vol dir ungit- aquest Jesús, el fuster de Natzaret i li ha confiat la missió de retornar la persona a la seva dignitat original: la llibertat, superant opressions i depressions, captivitats i limitacions, malalties i febleses, il·luminant els ulls i destapant les orelles, perquè hi puguem sentir i ens puguem moure sense entrebancs.... En una paraula, Jesús proclama a Natzaret l’any de gràcia, l’any jubilar que se celebrava cada cinquanta anys i en el qual tots els israelites que havien perdut els béns i la llibertat, els recuperaven. Aquest any de gràcia, proclama Jesús, s’inaugura AVUI.

I l’evangeli és tot ell un missatge de llibertat. No sé com ens ho fem els cristians perquè malgrat aquesta crida a la llibertat, sovint fem la sensació que som gent amb ànima d’esclau, sense grans aspiracions i sense la joia d’un fill que se sent estimat de Déu i es mou amb ell com un fill a casa seva.

Sant Pau ens assenyala unes pautes per moure’ns amb aquesta llibertat creadora: Tots nosaltres formem en Crist un sol Cos, animats per un mateix Esperit, batejats i nodrits amb el Pa de l’Eucaristia. I en aquest cos tots hi tenim una funció personal i imprescindible. Ningú no és més ni menys que ningú. Tots ens necessitem i el bé de tots depèn del bé i de l’acció de cadascun. L’Esperit ens iguala a tots: s’han fos les barreres de raça, de llengua, d’història, de cultura, de religió.

Dintre d’aquesta joiosa unitat profunda hi ha una varietat immensa de funcions: hi ha apòstols que fan arribar a tothom la paraula de Déu. Hi ha profetes, que actualitzen la Paraula en la litúrgia o fora. Hi ha catequistes, que fan ressonar la paraula aclarint-la i explicant-la. N’hi ha que tenen mans d’àngel per guarir, per ajudar, per il·luminar amb el seu consell... No tots ho fem tot, però entre tots ho fem tot. Per això prenem consciència del que som i aprenem a respectar amorosament els «carismes dels altres». Unitat en la diversitat. Caritat en tot.

Aquest respecte i aquesta activitat no ens vénen imposats des de fora, sinó que són conseqüència d’allò que som: el sagrament de la presència de Jesús de Natzaret que continua anunciant a la nostra parròquia l’Any de Gràcia del Senyor.

Estem celebrant la setmana de pregària per la unitat dels cristians que dissortadament estem dividits, com si haguéssim perdut la consciència que en Crist som un sol Cos. Ens cal superar els dogmatismes i sectarismes que ens entestem a mantenir en nom de la fidelitat a l’evangeli. Hem d’accentuar allò que ens uneix per damunt d’allò que ens separa. Creem àmbits d’amor i de llibertat sentim-nos vivament membres de Crist, sobretot quan diem plegats el mateix Pare nostre...

AVUI, germans, Jesús, des de la sinagoga de Natzaret fins ara, continua proclamant l’Any de Gràcia del Senyor. Tant de bo que sortim d’aquesta Eucaristia fent nostra aquesta paraula de Jesús. Que trenqui les cadenes que no ens deixen viure amb plenitud la nostra condició de Fills i de germans.