Un regidor de Badalona, bon cristià, practicava la moral del bastaix... Quan no et podia solucionar el problema, et duia al qui te’l podia solucionar. El bon home s’inspirava en aquells quatre nois valents, decidits i solidaris que van presentar el paralític a Jesús. Ells no el podien guarir, però dugueren a aquell que podia fer-ho. La seva fe i la fe del malalt, obliguen Jesús a actuar, i a actuar de la manera més inesperada: perdonant-li els pecats, posant-lo en la relació correcta amb Déu, donant-li aquella pau de Déu, que es desborda en salut plena.
Qui pot perdonar pecats fora de Déu? La pregunta conté la llavor de la resposta. Si només Déu pot perdonar pecats i Jesús els perdona i ho rubrica guarint el malalt, vol dir que no blasfema, sinó que és el revelador del Déu clement i misericordiós que perdona i salva. Jesús és endemés el Fill de l’home que inaugura els temps messiànics salvant els pecadors i reorientant els bons.

Amb això Jesús demostra que és el Sí i l’Amén de totes les promeses de Déu, en la línia del que deia Isaïes: Jo sóc el qui esborro les teves faltes... No em recordaré mai més dels teus pecats.

El paralític s’aixeca, es carrega la llitera i se’n torna a casa seva... És curiós... Per què no es desfà de la llitera i se’n va sense el seu pes?... És que ha après una cosa molt important: ha après a viure amb les pròpies limitacions i a dur-les amb elegància i amb garbo. Si fins ara la llitera el mantenia paralitzat, d’ara endavant serà ell el qui domini la llitera.  

El paralític ens ensenya a acceptar i agrair l’ajut dels altres. Els quatre nois que traginen el malalt ens ensenyen a ser generosos i creatius davant situacions determinades. De Jesús que perdona, n’aprenem a percebre en la necessitat i en la fe de la gent la crida de Déu a actuar perdonant, guarint, millorant la qualitat de vida dels altres.
I encara una cosa: mantinguem viva en el nostre cor l’ordre de Jesús: aixeca’t i camina... Surt de la teva depre, deixa de plànye’t tu mateix, que res no et paralitzi. Aprèn a fer de la necessitat virtut i en comptes d’ajeure’t a la llitera, porta-la a coll, aprenent a viure i a conviure amb les pròpies limitacions i a dur-les amb elegància, amb garbo...

* * *

Repetim amb goig les paraules del salm... Sembla fet per a la gent de Càritas i moviments solidaris semblants:

Feliç el qui s’interessa pel pobre desvalgut;
en temps difícils, el Senyor el salvarà.
El guardarà i el farà viure feliç a la terra,
no el deixarà a mercè dels enemics.