Qualsevol temps passat fou pitjor... o si fa no fa. Mireu si no, la situació del leprós de què ens parla l’evangeli. La Bíblia dedica molt d’espai a parlar de les menes de lepra -generalment diverses erupcions de la pell- i del que calia fer amb els leprosos: condemnats a la marginació social i religiosa no sols pel perill de contagi sinó perquè duien en la pell una mena de maledicció divina. La lepra era un impuresa que barrava el pas al temple, a la sinagoga, a la vida civil.

A la leproseria que hi havia a Barcelona anys enrere, una bona senyora, leprosa, es consolava amb una frase que ella atribuïa al P. Claret: En aquest món tot és fam, fems i fum... No hi havia gaire espai per a l’esperança. Recordeu l’illa de Molokai amb el P. Damià...

El leprós de l’evangeli pren una determinació arriscada: trenca totes les barreres i s’acosta a Jesús. Sap que és bo i se’n compadirà. L’ha encertada de ple. Quina pregària més bonica! Ens la podríem fer nostra, els qui tan sovint sembla que no sabem pregar com cal: Si vols, em pots purificar... Algun bri de lepra ens queda al bell dins de l’ànima de la qual ens en pot guarir Jesús.

Jesús se sent fondament trasbalsat: li ve de nou aquella audàcia... Però sent que el cor se li desfà... La malaltia serà el que vulgui i la llei podrà dir el que digui... Però el malalt... el malalt és un fill de Déu. I aquell malalt, com tot malalt, necessita més que ningú un manyac de Déu. Jesús se’l mira, el toca i el purifica... És clar que ho vull: queda pur.

Jesús s’hi juga molt en el que fa: primer tocant el leprós ell mateix en contreu la impuresa... Fins que no se’n purificarà, no podrà entrar en cap lloc poblat. Segon: declarar pur o impur, tocava als sacerdots, no pas a un laic per molt profeta que fos... Per això Jesús envia l’home als sacerdots. L’home ho fa i aprofita el camí per proclamar la bondat de Jesús amb ell...

* * * *

Sant Pau ens demana que fem de la nostra vida una lloança a Déu per tot el que mengem i bevem, per totes les coses de què fruïm... Quan ens relacionem amb els altres, respectant-ne sempre els sentiments o les creences... amb flexibilitat i fermesa alhora. No cercant la pròpia conveniència sinó el bé de tothom, perquè se salvin: humanament es realitzin, esdevenint deixebles i seguidors de Crist.... Podrem dir mai l’expressió tan audaç de sant Pau: Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist? Tant de bo!