L’evangeli ens presenta una jornada de treball de Jesús de Natzaret. Abans que Pau, Jesus, essent lliure com a Fill de Déu, s’ha fet esclau per portar-nos la bona nova que Déu ens estima. Es fa feble amb els febles, es fa tot amb tots per restaurar la nostra dignitat de fills de Déu.

Jesús comença la jornada festiva assistint a la sinagoga i ensenyant-hi com mai ningú no havia ensenyat: amb autoritat. Havia anat des de petit a la sinagoga a resar i a aprendre. N’ha après tant, que ara pot tornar-hi com a mestre. La seva boca parlava d’allò que vessava del seu cor. D’aquí li venia la seva autoritat. Fins els enemics més acèrrims de la persona cedeixen a la força de la seva paraula.

Després passa unes hores en família. I ves per on, la sogra de Pere, dona feinera i generosa, jeu malalta al llit amb una febrada. Jesús li dóna la mà i la posa bona, i ella, d’incapaç de fer res, un cop refeta es posa al servei de Jesús i de la colla que l’acompanyava.

Cap al tard, després d’unes hores a cal Pere, quan el repòs del dissabte s’ha acabat, Jesús surt a la plaça i es posa a tractar amb la gent i a curar molts malalts de diverses malalties; i a reestructurar les persones fent-ne fora els «dimonis» saberuts que es pensaven que sabien qui era Jesús. Jesús els feia callar.

Després de la jornada esgotadora, Jesús descansa i dorm. Però de matinada, quan encara era fosc... surt al descampat a pregar. Ho necessita. Necessita comentar amb el Pare tot el que ha viscut del matí fins al vespre i consultar amb Ell el seu pla de campanya. «Mestre, tothom us busca». Ara és l’hora d’actuar, quan tenim el camp preparat per a la sembrada... Temptació ben subtil... Però Jesús no es deixa acaparar de la gent ni cedeix a l’èxit fàcil. La seva missió que el Pare li ha confiat i que ha vist molt clara en la pregària, va més enllà de Cafarnaüm. L’esperen molts altres pobles: Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.

Aquesta és la jornada de Jesús que esdevé el model del nostre diumenge: anem a missa a expressar i a nodrir comunitàriament la nostra fe, vivim en família una bona estona i hi creem un clima d’amor, de comprensió, de mutu servei, ens relacionem amb tothom i fem el bé que podem. I preguem?

Jesús ens ensenya que per a un home lliure, tot espai és sagrat: el temple, la família, la plaça, el carrer major... Té temps per a compartir la pregària comunitària, la vida de família, les angoixes, alegries i esperances de la gent i també per a la pregària personal.

Anant plens de Déu com Jesús, serem testimonis vius de la seva presència. No ens en cansem. Aquesta deu ser una bona manera de promoure la nova evangelització que tant ens recomana el Papa Benet i el nostre bisbe Joan.

Recordeu que la meva vida no és sinó un respir, ens deia Job. Aprofitem-lo bé per inspirar alegria, esperança i pau. Segur que els nostres ulls tornaran a veure la felicitat, la felicitat de Jesús de passar per la vida fent el bé.