Jonàs és un profeta atípic. Per ordre de Déu se’n va a Nínive, la ciutat maleïda, opressora i tirànica, la gran enemiga d’Israel, a proclamar-hi: D’aquí a 40 dies Déu destruirà aquesta ciutat. Però del rei fins al barrufet més xic, en fan cas, canvien de vida i Déu els perdona. Perdona els grans enemics d’Israel com perdona el seu popi poble. Jonàs, en comptes d’alegrar-se’n, s’empipa, perquè no s’ha realitzat el seu clam de destrucció i sembla que ha quedat malament. El seu honor val més que la misericòrdia de Déu que sap penedir-se del mal que havia predit quan hi ha persones entremig.

Jesús es presenta a Galilea proclamant l’evangeli, la bona nova de Déu. Ha arribat l’hora, el Regne de Déu és a tocar, Déu es disposa a intervenir com rei en el món, a implantar-hi el seu regnat, a establir el seu projecte d’amor sobre el món i sobre els homes. Canvieu la manera de pensar i creieu en aquesta bona nova i en el missatger que la proclama.

El missatge és simple. Però com que sempre que sentim a parlar de regne o d’intervenció de Déu en el món ens imaginem accions prodigioses i contundents, cal canviar de xip i obrir els ulls i parar l’orella per veure i sentir no allò que esperem o ens imaginem sinó allò que Jesús diu i fa: res de violència ni d’accions espectaculars, no. Cal captar la presència de Déu en el dia a dia i realitzar el projecte d’amor sobre nosaltres i sobre el món de manera que ja fem realitat a la terra allò que és gloriosa realitat al cel allò, en la plena comunió amb Déu. Com? Fent que el pa de cada dia, el pa i el perdó arribin a tothom, barrant el pas a tota ideologia o messianisme que entorpeixen el ple desenvolupament de la persona humana segons l’ha somiada Déu. És això el que demanem sempre que diem el Pare nostre.

Per a aquest anunci de conversió i de canvi de mentalitat, Jesús ens convida a tots com cridà els quatre pescadors: Pere i Andreu, Jaume i Joan. Els convidà a seguir-lo per fer-ne pescadors d’homes. Són persones generoses i decidides: ho deixen tot, ho arrisquen tot i es posen a disposició de Jesús. Més que deixar la família i la casa, el que Pere i els altres fan és posar a disposició de Jesús el que són i el que tenen. D’ara endavant la barca i la casa de Pere seran la barca i la casa de Jesús. Ha convertit allò que és «meu» en una cosa nostra.   

Aquesta és la conversió que Jesús demana. Coincideix en bona part amb el que ens deia sant Pau: Com que el temps és curt, no posem el cor en les coses fugisseres, sinó en els valors que s’acaben mai. Perquè no ens facin mal les coses que tard o d’hora hem de deixar, aprenguem a donar a les persones i a les coses el valor que tenen, amb una gran llibertat amarada d’amor. Aprenguem a relacionar-nos-hi no donant-los un valor permanent i absolut, que no tenen, sinó el que tenen i valen, que no és pas poc. No som propietaris de res, som només administrador dels béns de què disposem.  

Aprenguem a gaudir de les coses sense escurar-les, a no patir-les com si no s’hagués d’acabar el món. Aquesta és la conversió a què Jesús ens crida avui: Diguem amb devoció i senzillesa la pregària del salm d’avui:

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu.        

I un apunt final: que el regnat efectiu de Déu es reflecteixi en la unió de totes les esglésies unides per una mateixa fe i separades per històries o teories que caldria revisar a la llum de la bona nova de Jesús. La desunió i l’enfrontament han de deixar pas a la bona nova de Jesús que ens somia com a fills d’un mateix Pare units en un mateix Esperit.