Jesús comença la seva missió a Galilea, proclamant: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova». Déu es disposa a regnar, a intervenir en el nostre món, ara mateix. Però com que els mots regne de Déu susciten ressonàncies una mica ambigües, Jesús vol desfer-ne tota ambigüitat demanant conversió i fe. Conversió, és dir, canviar de mentalitat i d’expectatives per posar-nos en sintonia amb Déu: perquè els pensaments i els camins del Senyor no són pas com els nostres. Cal acollir la bona nova no com la pensaríem o la voldríem, sinó tal i com Déu ens l’ofereix. I com l’ofereix? L’evangeli d’avui ens ho insinua:

1. Jesús comença actuant a Galilea, el país amb fama de «secularitzat», que diríem ara. Vivint enmig de pagans, s’havien paganitzat. Els galileus vivien lluny del Temple de Jerusalem i de les seves institucions. Per això eren malvistos. De fet el profeta parlava de la Galilea dels pagans. Però deia també: El poble que seia a la fosca ha vist una gran llum.

Amb la seva proclamació Jesús manifesta la seva preferència per les ovelles esgarriades d’Israel, pels pobres, pels marginats, pels pecadors, pels publicans, per les dones de mala vida, pels leprosos, pels nens... Això provocà més d’un escàndol... Un profeta així només podia venir de Galilea, d’on mai no n’havia sortit cap... La història de Jonàs a Nínive podia haver vacunat contra aquesta mentalitat. Déu perdonà els ninivites de la mateixa manera que havia perdonat sempre les marrades, les apostasies, les injustícies i malifetes dels fills d’Israel. No fa cap distinció. És Pare de tots. I per això el missatge de Jesús s’adreça a tothom... començant pels més necessitats. Cal convertir-se per acceptar aquesta acció de Jesús.

2.- Mireu quins col·laboradors escull: no pas els savis i sants de Jerusalem, sinó quatre pescadors sens gaire cultura, però treballadors i honrats, i sobretot molt generosos. Jesús els crida a continuar llur ofici a un altre nivell: pescadors d’homes. Amb una condició: Seguiu-me... Feu camí amb mi.

Pere i Andreu, Jaume i Joan ho deixen tot i se’n van amb Jesús. Més que deixar-ho tot, posen tot el que són i el que tenen al servei del Regne. Des d’ara la barca i la casa de Pere seran la barca i la casa de Jesús. I Jesús podrà comptar amb ells per a qualsevol missió que els confiï. De moment, la convivència amb Jesús serà l’escola on es formaran. Passaran dies, mesos i anys... Tots quatre es mantingueren fidels a la crida. De la seva fe i de la seva resposta en vivim nosaltres encara. I ens marquen el camí.

* * * *

Sant Pau ens exhorta a mantenir una distància lliure i alliberadora davant les persones, les coses, les situacions: Convé marcar una distància respecte a allò que tard o d’hora haurem de deixar o ens prendran o perdrem. Ens convé convertir des d’ara en ofrena generosa allò que haurem de deixar per força. Per seguir Jesús ens cal ser persones lliures, no pendents dels cordons umbilicals que ens condicionen. Així poden estimar de debò, sense traves i sense pors.