El misteri de la Santíssima Trinitat! Quan sentim el mot misteri ens esvarem una mica. Quan els capellans no saben explicar una cosa, diuen que és un misteri i ja està. Doncs, no. Misteri no és cap cosa que no es pugui saber o explicar. Al contrari. És una veritat que ni tu ni jo coneixíem ni podríem conèixer, però que un dia Déu ens revela.

Déu no és Déu conco i solitari. És un Déu família. I com tota família, només la podreu conèixer si jo us l’explico i vosaltres em feu confiança i us hi aneu introduint de mica en mica. Amb respecte i amb amor.

Repassem el Credo. No es fa una lliçó abstracte sobre Déu, sinó que el presenta amb una narració: El Pare creador. El Fill que col·labora en la creació com a llum i com a vida, i que es fa un de nosaltres, nascut de dona i sota la llei, mort a la creu i ressuscitat i assegut a la dreta del Pare i compartint-ne el poder. I creiem en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida, que parlà, i parla encara, per boca dels profetes. I que en l’Església, estesa d’orient a occident, pel baptisme i la participació en els sagraments, especialment en l’Eucaristia, ens torna a la comunió amb Déu i ens garanteix en el temps i en l’eternitat la mateixa vida de Déu.

I després, rompem en lloança: glòria al Pare…  Glòria a Déu a dalt del cel.

I comencem les nostres obres importants en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

Déu creà l’home a imatge i semblança seva, el creà en el doble vessant de mascle i femella, com a expressió del seu amor i com a lloctinent de la creació. Per això si mirem la família humana o una comunitat religiosa o una comunitat parroquial, hi veurem el reflex de la vida de Déu. Sabeu per què Déu és infinitament feliç i és font de felicitat?  Perquè el Pare es vessa en el Fill, i es troben en l’Esperit Sant. No es reclouen en ells mateixos. I com que el bé i la felicitat Bonum est diffusivum sui, l’amor de la Trinitat es desborda en la creació i en la plena realització de l’home.

Ara imagineu una família on el pare es bolca en la mare i pare i mare es bolquen en el fill, i el fill respon amb la mateixa generositat al pare i a la mare: calculeu la felicitat d’aquesta família.

I en una comunitat cristiana on cadascú se sent reflex de l’amor del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, us imagineu l’alegria i la solidaritat i la fecunditat espiritual?

Penseu que som sagraments de l’amor que Déu ens té. Tot l’amor que el Pare té a les persones que m’envolten, passa per l’amor que jo els tinc. Si em tanco, tindrem una llar amb molta llenya i bons sofàs al voltant, però sense foc. Ens pelaríem de fred tenint l’escalfor a l’abast de la mà...

I vet aquí que Jesús ve al nostre món i ens parla del Pare i del do de l’Esperit Sant. Fan una unitat dinàmica d’amor i d’acció. Tot amor. I com que el Bonum est diffusivum sui, i Déu és el Bé i l’Amor, es vessa en la creació de l’univers i de l’home com a coronació de la creació.