Avui passem l’examen final. Oi que seria estrany que un alumne suspengués tot i saber de què l’examinaríem? Doncs bé, avui ens diuen ens serem examinats. Al atardecer de la vida nos examinarán del amor.

L’evangeli ens presenta Jesús en un ambient magnífic: és el Fill de l’home, exercint el poder, la glòria i la reialesa que ha rebut del Pare.Fill de l’home i Rei d’un regne etern. És també Pastor, com el que descriu Ezequiel: compta les ovelles cada dia, les recull quan s’han dispersat per la boira, les mena a pasturar, embena la que s’ha fet mal i guareix la malalta. I ara es presenta a fer de jutge i ens prepara una enorme sorpresa. Ens hem passat segles i segles esperant la seva vinguda sense haver-lo trobat, simplement perquè el cercàvem a on no era. L’esperàvem com esperem els grans personatges, amb la parafernàlia de llums i de vestimenta, amb un transport espectacular, amb multituds aclamant... i resulta que no hi ha res d’això. No vindrà pas així, vindrà disfressat.

Jesús vindrà no pas com ens l’imaginem nosaltres: no tingué casa on néixer. Entrà a Jerusalem triomfalment a cavall d’un ase… I morí a la creu entre dos malfactors. Malgrat tot, com que ha ressuscitat, continuem amb les nostres idees de grandeses i honors. I vinga a esperar i a desesperar una vinguda que no acaba mai d’arribar. Doncs bé, l’evangeli d’avui que ens parla de l’examen final, vol que estiguem ben atents i amb els ulls ben oberts, perquè vindrà disfressat, tan disfressat que cal tota la lucidesa per descobrir-lo.

Ve vestit d’un mort de gana i de set, d’un emigrant, d’un captaire mig nu i sense sostre, o jaient malalt en un llit o en un racó, o engarjolat en una presó amb més o menys justícia, en la misèria de la víctima de l’alcohol o de la droga.

Hi ha moltes persones amb bona salut i ben vestides i amb un bon passament que s’han bolcat amorosament sobre aquesta gent pobra i marginada. D’altres, hi han passat de llarg si és que no han dit: ja els està bé, ells s’ho han buscat. I ham mirat cap a una altra banda.

Ull viu, ens diu Jesús: el que feu amb un d’aquests més petits i indefensos, m’ho feu a mi. I em negueu a mi tota la bondat que negueu a aquesta mena de gent. I resultarà que hem viscut tota la vida al costat de Jesús sense adonar-nos-en perquè anava disfressat.

El Pare beneeix especialment els qui s’han ocupat del seu Fill en aquestes persones que no semblen deixades de la seva mà. I es mostra profundament disgustat amb els qui s’hi han tancat en el seu egoisme, refiats potser en la seguretat d’unes pràctiques religioses determinades. Ens ho avisa per endavant.

La sorpresa grossa serà quan gent, que ha viscut al marge de la fe o de la pràctica cristiana, es trobarà que ha passat tota la vida en comunió amb Crist perquè estava amb comunió en els germans més necessitats. I n’hi haurà que es trobaran decebuts perquè han viscut una vida cristiana amb moltes idees boniques però mesells davant el patiment humà. La gran sorpresa serà per a mares i pares, mestres i oficinistes, empresaris, infermeres i treballadors de tota mena que per fi gaudiran perquè si tota la vida han combregat el cos i la sang de Crist amagat en el sagrament, ara s’adonen que han viscut tota la vida en comunió amb Ell perquè el servien cada dia amagat sota la capa del proïsme. 

Jesús sembla que gaudeix trencant les barreres. Ara que volen tancar la religió a la sagristia, resulta que es passeja pels carrers i places disfressat amb tota mena de gent. De persones assenyades és passar la vida amb els ulls oberts, preparant d’aquesta forma l’examen final. Podrem veure Jesús Rei i Pastor i Fill de l’home i Fill de Déu quan ens haurem avesat a veure’l en els nostres germans. Perquè Al atardecer de la vida nos examinarán del amor, al captard de la vida ens examinaran de l’amor.