Jo m’imagino que Jesús, abans d’anar-se’n d’aquest món, va rumiar com s’ho faria perquè els cristians sabéssim i poguéssim sentir que Ell ens estima personalment. Que Ell estima tothom, ja ho sabem... Però que m’estima a mi com si no hi hagués ningú més en el món, com ho sabria? I s’inventà l’Eucaristia. L’Eucaristia és el sagrament del petó de Jesús a cada cristià que el vulgui rebre. Tots rebem el mateix Jesús i al mateix temps tots el poden sentir com seu… com teu… com meu. És com el sol: es reflecteix en un mirall gros i, si el mirall es trenca, es reflecteix tot sencer en cada trosset de vidre.

Jesús s’ha fet pa de vida per donar-se més plenament a cadascun i d’aquesta manera forma i conforma tota la comunitat. Ho hem sentit bellament de llavis de sant Pau: Lacopa que beneïm és comunió amb la sang de Crist. El pa que partim, és comunió amb el cos de Crist. Com que el pa és un de sol, tots plegats -tot i ser molts- formem un sol cos ja que tots participem d'un mateix pa. L’Eucaristia és el sagrament de la Comunitat.

En l’Eucaristia Jesús és en nosaltres i nosaltres en Ell. La mateixa vida circula per les seves venes i les nostres. En Ell entrem en comunió amb el Pare i amb tots els germans. Ell és el cep i nosaltres les sarments. Units a Ell donem molt de fruit i realitzem la seva missió. Ell, l’Enviat del Pare, ens envia. I ens envia com a sagraments de la seva presència.

Cada comunió és una llavor de resurrecció. L’Esperit que ressuscità Jesús d’entre els morts també ens ressuscitarà a nosaltres que compartim el Cos i la Sang de Crist. El dia del Corpus ens ajuda a valorar l’Eucaristia dominical. L’any 304 l’emperador Dioclecià prohibí als cristians, sota pena de mort, tenir a casa la Bíblia, trobar-se el diumenge per celebrar l’Eucaristia i bastir llocs de culte. A Abitene, un poblet prop de Tunis, es van reunir 49 cristians a casa d’Octavi Fèlix, per celebrar l’Eucaristia presidits per Emèrit. Els dugueren detinguts a Cartago davant el procònsol Anul·lí.

- Emèrit, per què heu violat l’ordre de l’emperador?

- És que sine dominico non possumus. No podem viure sense l’Eucaristia del diumenge. No tindríem esma per fer front a les dificultats de cada dia sense defallir...

Això és estimar l’Eucaristia de cada diumenge. Participar en la celebració dominical i nodrir-se del Pa eucarístic és una necessitat per al cristià que, d’aquesta forma, hi troba l’energia imprescindible per al camí que hem de córrer. Avui també es passejarà la Custòdia en una processó popular. Val la pena participar-hi com a signe de fe i de comunió amb els altres cristians de Lleida. Però no oblidem mai que Jesús, que avui es passeja pels nostres carrers el dia de Corpus, es passeja cada dia quan nosaltres, cristians, prenem consciència que som el sagrament de Crist, el signe visible de la presència invisible de Jesús.