Avui Jesús ens fa una crida a la responsabilitat. El Senyor Ressuscitat, que ha encarregat la continuïtat de la seva missió als cristians segons la capacitat de cadascú, un dia tornarà a demanar comptes de la nostra gestió. Com que no sabem com ni quan ni on passarà això, hem d’estar sempre a punt per respondre.

Les lectures d’avui ens proposen tres actituds:

1. la feina ben feta. Model: la dona forta, responsable i activa, conscient de la seva missió en la família. La compleix amb una dedicació, amb una joia i amb una fidelitat exemplars. On trobaríem una dona forta com ella? De vegades posem tan amunt els models que en semblen inabastables. I tanmateix segurament n’hem conegudes moltes, de dones fortes: mares i padrines, veïnes o conegudes... Aquestes persones representen la feina ben feta no solament de la mestressa generosa i feinera sinó la de la mestra, de la secretària o la infermera, i també la dels mestres, funcionaris o empresaris que fan bé el que han de fer. És un exemple per tothom. Tots som convidats a la feina ben feta. És una òptima preparació per a quan arribi el Senyor.

2. Vigilància i atenció: Hi ha l’actitud d’alerta davant una visita tan imprevista i imprevisible com la del lladre. Aquests dies la podem observar en els habitants de l’illa del Hierro: l'amenaça de l'erupció d'un volcà els manté ull viu. Els hi va la vida. Recordem també com ens ha agafat de desprevinguts i badant la gran bombolla del totxo amb la crisi consegüent. Vivíem sota un volcà tan feliços... i ja veieu. Com deia sant Pau: La gent es pensarà que tot està en pau i ben assegurat, quan de sobte vindrà la devastació, com els dolors a la dona que ha de tenir un fill, i no se n’escaparà ningú. La vetlla rau a viure una vida piadosa, justa i sòbria. Si vivim a plena llum, sense haver d’amagar res i mantenint una fluida relació amb Déu, amb els altres i amb les coses, no hem pas de tenir por de res. Cal viure com els israelites quan sortien d’Egipte la nit de Pasqua: Ben calçats i amb la mangala a punt de caminar.

3. Arriscar-se La tercera és una exhortació a acceptar el risc contra la tendència a la comoditat, a l'actitud conservadora dels qui ja estan bé com estan, que val més boig conegut que bo per conèixer... Els dos primers administradors de la paràbola s’arrisquen arriscant el seu capital muntant una empresa exposant-se al fracàs. Aquesta audàcia té un premi: l’elogi i celebrar-ho amb el seu senyor. Qui no risca no pisca, que diem. El poruc i gandul que vol guardar-ho tot, ho perd tot. I li prenen fins allò que té. ¿Qui confiarà res a un inconscient que no s’adona que el diner quan no es mou es devalua?

Jesús ens invita a revisar la nostra fe. N’hi ha que encara van vestits de primera comunió als 90 anys... No han evolucionat gens. En canvi n’hi ha molts, moltíssims que tenen una fe adulta, educada, evolucionada, capaç de respondre als reptes nous que la vida d’ara ens proposa a cada pas. És això el que el Senyor espera de nosaltres.