Aprendre a mirar de bon ull. Aprendre a mirar amb els ulls de Déu i estimar amb el cor de Déu. És una bona lliçó de la paràbola d’avui. Altrament, no l’entendrem.

És ben veritat que els camins del Senyor no són els nostres ni el seus pensaments són els nostres. L’evangeli d’avui n’és una prova fefaent.  Quins acudits! Pagar el mateix jornal als qui han treballat tot el dia suportant la xafogor del dia que aquests que només han treballat una hora i quan la marinada de la tarda ja fresquejava. No s’hi val! La resposta de l’amo no convenceria cap sindicalista dels nostres ni menys als qui s’hi han fet la pell amb una jornada esgotadora. No, no s’hi val?
I doncs, què ens diu Jesús? Em mires de mal ull perquè sóc bo? Si ets bo no miraràs ningú de mal ull.

Jesús ens diu primer que el Pare celestial no és pas un empresari que cerca per damunt de tot que l’empresa rutlli i faci beneficis. No, és un bon home sensible que comprèn que tothom necessita treballar per viure i per això mesura les forces i les capacitats de cadascun i els convida tots a posar al servei de la vinya del Senyor les seves capacitats.

Segon, Déu és Pare i ens estima no pas perquè siguem rics o pobres, savis o ignorants, blancs o negres, joves o vells, casats o solters o capellans o polítics, triomfadors o fracassats. No, ens estima perquè és Pare i nosaltres, tots, tots, tots, en som fills i com a fills ens estima i vol el nostre bé. A partir de com un se’n senti estimat, estimarà el Pare i els germans i ajustarà el seu capteniment a les exigències de la condició de fills. Això ho entenen molt bé els pares i les mares. És el meu fill, no me’l toqueu. És la meva filla, no em digueu com l’haig de tractar.
No demanem que Déu s’ajusti als nostres pensaments. Mirem d’ajustar-nos nosaltres als seus. L’Evangeli ens mostra quines són les preferències del Pare:

* Els pobres jornalers que es passen tot el dia palplantats esperant que algú els llogui, els pobres, els marginats, els nens, els publicans, les prostitutes.

* Dels publicans i les prostitutes diu Jesús que precediran en el regne de Déu els sants i els savis del seu temps.

* És escandalós com el pare fa una gran festa i mata el vedell gras quan ve el noi petit que arriba a casa espellifat i fet una mala cosa mentre que no ha donat ni un mal cabrit al noi gran, el bo i el fidel, per fer un xeflis amb els seus amics.

* O és el pastor que deixa ben guardades al desert les 99 ovelles i corre adelerat rere l’esgarriada, i quan la troba se’n sent més feliç que per les altres noranta-nou. Ve a dir que el fet de tenir-ne 99 de ben guardadetes no el compensa pel patiment de l’única que s’esgarria.

* Jesús és el mestre observador que assegura que la padrineta que ha tirat a bústia uns centimets de no res ha donat més al temple que tots els ricatxos que hi tiraven bitllets de 500...

Hem d’aprendre a mirar amb els ulls del Pare Celestial que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i pecadors.

No ens cansem de repetir el salm:  El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l'amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat. Totes les paraules del Senyor són fidels, les seves obres són obres d'amor. El Senyor sosté els qui estan a punt de caure; els qui han ensopegat, ell els redreça. Són camins de bondat, els del Senyor, les seves obres són obres d'amor.

Com a fills molt estimats imitem el nostre Pare. Mirem les persones amb els seus ulls i estimem-los amb el seu cor.