Lèmec, l’impresentable fill de Caín, fardava d’aquesta manera… Lèmec va dir a les seves dones:

--Escolteu-me, Adà i Sil·là, dones de Lèmec, estigueu atentes al que us dic: He mort un home que m'havia malferit, he mort un noi que m'havia donat cops. Caín serà venjat set vegades, però Lèmec ho serà setanta-set.

Quan s’arribà al tant per tant, ull per ull… es produí un gran fre a la venjança il·limitada. Jesús va més enllà: Res te tornar-s’hi… I insisteix en el perdó que posa en la pregària del parenostre. No es pot assolir el perdó de Déu si no es perdonen les ofenses. Però quantes vegades? Pere es considerava molt generós si perdonava set vegades, puix que els rabins del seu temps pensaven que amb quatre ja n’hi havia prou i massa...

La resposta de Jesús és contundent: Què fins a set vegades? I ara, setanta vegades set. És dir, sense límits.

Vaig conèixer una persona que no podia resar el parenostre perquè no es veia amb cor de perdonar… Era una persona honrada. Potser, però, confonia el sentiment amb el ressentiment: no puc oblidar el mal que m’han fet, m’ha deixat una ferida profunda, la injustícia era massa grossa. És ben cert: No puc evitar sentir el mal que m’han fet, però puc evitar gratar-me la ferida per mantenir viu el meu ressentiment. No sempre és possible oblidar. I fins pot ser bo no oblidar per no repetir situacions que no tenen solució.

En conec un altre que quan a Missa la gent resa el parenostre, hi para l’orella i es queda tot content constatant que «aquests germans meus em perdonen i per això són perdonats del Pare celestial». Déu és Pare de tots i no vol veure els seus fills empipats, barallant-se i venjant-se.

Són interessants els consells que hem llegit del Siràcida. Recorda’t dels manaments, i no seràs rancorós amb els altres; pensa en l’aliança de l’Altíssim, i no tindràs en compte l’ofensa rebuda.

I recordem l’exhortació de sant Pau: En vida i en mort som del Senyor. Tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que, si Crist va morir i va tornar a la vida, va ser justament perquè havia de ser sobirà de morts i de vius.. I ell que per arribar a ser jutge de morts i de vius va suportar una mort indigna i la suportà perdonant: Pare, perdona’ls que no saben el que fan. I tindrà misericòrdia infinita envers els qui han sabut perdonar.

Les paraules del salm d’avui són colpidores: El Senyor misericordiós, no sempre acusa, ni guarda rancúnia sense fi; no ens castiga els pecats com mereixíem, no ens paga com deuria les nostres culpes. El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra; llença les nostres culpes lluny de nosaltres com l’Orient és lluny de l’Occident.

Sí, repetim-ho: El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra; llença les nostres culpes lluny de nosaltres com l’Orient és lluny de l’Occident.

Aprenguem del nostre Pare i perdonem com Ell perdona. Perdonem com Ell EM, ENS perdona! I carreguem de sentit el gest de donar-nos la pau com a signe del perdó i de l’amor.