L’evangeli d’avui és, pel cap baix, desconcertant. Diumenge passat, Jesús felicitava efusivament Pere per la seva confessió inspirada nogensmenys que pel Pare celestial. Ara amb un Fuig d’aquí, Satanàs! se’l treu del davant. Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes. Pere ja no parla inspirat pel Pare celestial. Sense adonar-se’n està en la mateixa línia del Temptador quan temptava Jesús en el desert. Pere no acaba d’entendre que el Messies, el Fill del Déu viu, hagi de patir la creu. Quines idees té el mestre! Per això es posa a donar-li lliçons: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!»-

Antigament, el mestre anava un tros endavant que el grup de deixebles. Posant-se al davant de Jesús, Pere usurpa la funció de mestre. Jesús reacciona amb fermesa: Au, posa’t al meu darrere, torna a l’escola. Posat al davant, em faràs entrebancar.

I el que diu a Pere, ens ho diu a tots nosaltres. El messies sense creu és molt i molt perillós. És una patum de tantes que amb l’esquer d’alliberar o de canviar o de fer la revolució, acaben esclavitzant els pobles.

Un cop el Messies haurà superat el tràngol de la creu, ja el podrem proclamar sense embuts Messies i Senyor i Fill de Déu.

Jesús ens convida tothom a seguir-lo. No enganya ningú. Proposa sense embuts el seu programa. Renuncia a ser el centre del món. Estima Déu amb tot el teu cor... Has de tenir prou coratge per suportar la impopularitat de proclamar uns valors que van contra els valors que el «món» proclama. Ser cristià comporta incomprensió, i en casos extraordinaris, fins i tot la mort. Qui per guanyar la popularitat fent el que fa tothom perquè tothom ho fa, cuidant ser una persona important, de fet s’ha depersonalitzat, ha perdut la vida. Cal ser molt lliure per seguir Jesús. Cal anar lleuger d’equipatge.

De què et serveix guanyar tot el món si perds la vida, l’ànima, l’honor, la dignitat? Quan el Fill de l’home vindrà a fer de jutge, no ens demanarà comptes dels diners o dels títols que hem guanyat ni tan sols de les misses que hem oït, sinó de si l’hem sabut reconèixer en el foraster, en el malalt, en el marginat, en el discapacitat... Aquestes són les obres que espera de nosaltres. I aquest és el culte espiritual que ens recomana sant Pau. Oferiu-li tot el que sou, com una víctima viva, santa i agradable. I aprengueu a discernir quin és el voler de Déu: allò que és bo i li és agradable i perfecte.