Què demanaríem a Déu si ens preguntés què volem? Salut? Diners per a un modest passament? El canvi de govern, o de papa o de…? Salomó demanà SAVIESA. No es veia amb cor de governar un poble nombrós i inquiet. Se sentia massa jove i inexpert. Per això demana:

* capacitat d’escoltar, de veure els dos costats de les coses i sospesar-los per poder administrar justícia al poble

* capacitat de discerniment: per destriar el bé del mal, per saber mirar més enllà de la immediatesa, de copsar el cor i les intencions de les persones.

Aquesta és la saviesa que Salomó demana: no pas vida llarga, ni economia folgada ni tenir els enemics sota els seus peus.

Al Senyor li va agradar i li ho va concedir. Les altres coses –vida, riquesa, enemics vençuts- sense enteniment serveixen només per fer disbarats. Amb seny, amb saviesa, amb sentit de Déu i de la dignitat de les persones i dels pobles, sí que serveixen per crear el clima de llibertat, de treball i de benestar.

L’evangeli ens diu que la vera saviesa és Jesús que ens revela el Pare i ens ensenya el sentit de la vida. I remarca l’alegria de qui el troba: Hem trobat el messies, exclamaven Andreu i l’altre deixeble després del primer encontre amb Jesús. I ho deien amb la mateixa expressió –Éureka– que cridà el savi Arquímedes quan va trobar per què els cossos suren a l’aigua. Diuen que va sortir bo i nu de la banyera i sortí al carrer cridant Éureka d’alegria.

Qui troba Jesús i descobreix el valor del Regne, és capaç de deixar-ho tot i proclamar-ho pertot. És el que féu Francesc d’Assís. I tants altres sants, canonitzats o no, que segueixen joiosament Jesús sense posar-se cap medalla per les coses que han deixat o han fet. El goig d’haver trobat Jesús és prou impactant com per motivar tota una vida al seu servei i dels germans. Un religiosa coneguda del nostre país es va enfadar molt amb els seus pares perquè li havien amagat l’evangeli durant la seva infantesa i adolescència. Quan el va llegir, va quedar ullpresa i corpresa per Jesús i la seva causa. I tota la seva vida adquirí un altre sentit.

Ho heu entès, tot això? Sí? Doncs, donem-ne gràcies a Déu i demanem a Jesús que ens ensenyi amb quines paraules o comparances hem de fer entenedor el missatge de Jesús. Ho podem treure de les arques de la nostra memòria o de l’experiència personal o dels altres. En aquesta mateixa homilia, evoquem el goig d’Arquímedes o podem aprofitar l’exemple dels esportistes d’avui. Sant Pau exhortava els cristians a mirar què feien els atletes de llavors i de sempre: s’estan de tot per assolir el premi o escalar el podi. I ells per uns premis que duren quatre dies... L’entrenament que comporta una vida cristiana decent i joiosa, ens atorga un premi etern. «Els sofriments del temps present, deia sant Pau (Rm 8) ni sofriments no són, comparats amb la realitat divina que se'ns ha de revelar». I escrivint als cristians de Corint els deia:

Els nostres sofriments, lleugers i efímers, ens reporten un pes etern de glòria, incomparablement més enllà de tota mesura. És que el nostre objectiu no és el món visible, sinó l'invisible. Perquè el món visible dura ben poc. L'invisible és etern.

Qui entén això i s’ho fa seu, ha trobat el tresor amagat i ha aconseguit la perla preciosa de valor infinit. Ha trobat el sentit de la vida.