Amb la calorada d’aquests dies d’estiu, les lectures d’avui som com l’alenada d’aire fresc que reconforta l’ànima. Avui, en comptes d’homilia, repetim-nos els textos que hem sentit.

1.- El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat. El Senyor sosté els qui estan a punt de caure, els qui han ensopegat, ell els redreça.

Ja ho veieu: Déu és tot un Senyor i per això no presumeix de força ni de prepotència, perquè és AMOR. Quan arribarà en aquest món no ho farà pas en un cavall o en un mitjà de transport car o brillant. No. Ve a cavall d’un ase, el pollí d’una somera qualsevol, que estava a l’abast de tothom. Per això és compassiu i benigne. No té pressa. Un ase corre poc. I carregat encara menys. Alegrem-nos-en. Adreçarà a tots els pobles paraules de pau, i el seu domini s’estendrà d’un mar a l’altre, des del gran riu fins a l’extrem del país.

2.- L’Esperit Sant viu i habita en vosaltres, al fons del vostre cor. I instal·lat al bell fons de nosaltres mateixos, ens empeny a adreçar-nos a Déu com Abbà, Pare. Som fills, no pas esclaus. Aprenguem a viure en la llibertat dels fills de Déu. No ens ha de fer por ni la mort. Si l’Esperit habita en nosaltres, Ell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts, ens retornarà a la vida.

3.- Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Estem cansats i tips de moltes coses: la feina, la manca de salut, la família, els fills, la nostra societat… I a més ens sentim sota el pes de lleis que volen regular la nostra vida fins a extrems indicibles, com si fóssim criatures o esclaus. Preneu el meu jou i feu-vos deixebles meus, perquè jo sóc suau i humil de cor, i trobareu el repòs que anheleu. Perquè el meu jou és de bon portar i la meva càrrega és lleugera. És lleugera no només per manca de pes, sinó perquè posa en el nostre cor un motor potentíssim fins per moure muntanyes: la fe i l’amor.

Per acabar, escoltem el crit de lloança del Cor de Jesús: Lloa el Pare perquè, essent Senyor de cel i terra, es complau a revelar-se als petits i als humils. Els qui es creuen savis i intel·ligents no són capaços de conèixer Déu Pare, de mantenir-hi una relació personal i viva. Recordeu els versos del Poema de Nadal:

Si et penses caçar l'estrella / no vagis baladrejant, / humiteja't la parpella / amb tres llàgrimes d'infant, / ajup-te fins que eres infant”.

En canvi es complau a revelar-se als petits. Veniu a mi tots els cansats i aclaparats sota la càrrega, i jo us faré reposar.