L’evangeli d’avui, que porta la cloenda del sermó de la muntanya, és una crida seriosa a la coherència. No n’hi ha prou de tenir bones idees i fins i tot de fer obres bones i fins grandioses, si no es fan amb el cor o es fan per fer-se’n veure o cercar una seguretat o un prestigi. L’únic que val és la fe que actua impulsada per l’amor.

Em fa gràcia quan sento dir: jo crec, però no practico. És a dir, jo crec en lasolidaritat, però no sóc solidari. Jo crec en la fidelitat, però faig el salt a la dona o a l’home. Jo crec en la veritat, però m’apunto a la mentida. Jo crec en el respecte, però no respecto ni Déu ni els homes, com deia aquell de l’evangeli. Crec en Jesucrist però no segueixo el camí que em marca. Gràcies a la immensa colla de cristians que creuen però no practiquen, les nostres comunitats cristianes fan pena, el grau d’instrucció religiosa és vergonyós, i el nostre testimoni enfront de tants no cristians que sí creuen i practiquen, té molt poca força.

La incoherència entre fe i vida té la mateixa consistència que té una casa bastida sobre la sorra… Es basa sobre la mentida. Una casa sense fonament s’esfondra. La vida del cristià té un sòlid fonament quan respon amb fets a l’ensenyament de Jesús. Sortosament tots coneixem moltes persones que sense fer soroll viuen la seva fe i fan el seu fer unides a Jesús i sense fer soroll, com les formiguetes.

Fes com penses, altrament acabaràs pensant com vius. No podem obrar contra allòque la consciència ens dicta. Què fem doncs? Acomodem la consciència al que volem. Ningú no pot matar ningú mentre la consciència li dicti: no mataràs, respecta la vida d’altri. Si malgrat tot, vol eliminar una vida, distorsiona la veritat. Es parla de la interrupció de l’embaràs, mai de la interrupció de la vida. Mai no maten un malalt o algú que faci nosa: s’aplica l’eutanàsia activa. Com es pot sentir el retruny d’aquesta Paraula i continuar matant? Solució: amagar o dissimular o maquillar la realitat amb una mentida subtil o grollera. Primer es crea un estat d’opinió. Tant repetir o banalitzar una cosa, acabem pensant que és bona.

Doncs no: com ens deia aquests diumenges Jesús: respecta la paraula, respecta la vida, respecta l’amor, respecta fins i tot el qui no pensa com tu o que fins i tot és enemic. Sigueu com el Pare Celestial: llum, sal, ciutat de refugi, sol i pluja. Sigueu el que com a cristians sou i actueu en conseqüència.

Diuen que la gent ha perdut la fe. Poca fe tindrien quan tan massivament i tan fàcilment l’han perduda. Si estiguessin fonamentats en la paraula de Jesús viscudahumilment en el dia a dia, continuarien essent cristians sense amagar-se’n ni tampoc presumint-ne. I no s’entrebancarien a la primera dificultat.

Quan Jesús va acabar aquestes instruccions, la gent no se'n sabia avenir de la seva manera d'ensenyar, perquè ensenyava amb un estil propi, amb autoritat, i no pas com els escribes. La Paraula de Jesús es traduïa fent el bé als altres, acollint els pecadors i les pecadores, tractant amorosament i beneint les criatures i les mares.

Moisès digué al poble: «Guardeu les meves paraules en el vostre cor i al fons de vosaltres mateixos. Lligueu-vos-les a la mà com un distintiu, porteu-les posades com una marca entre els vostres ulls.

Tinguem sempre present la Paraula de Jesús i maldem perquè aquesta Paraula amari, inspiri i sostingui la nostra vida.