Jesús ens convida a situar-nos bé davant Déu i davant les coses. Déu, Creador i Pare, ens ha creat a la seva imatge i semblança. I ha posat totes les coses al nostre servei. Ens vol senyors, no pas esclaus. Quan Déu ocupa el centre, tot queda centrat. Quan les coses, el diner, el benestar, l’èxit ocupen el lloc de Déu, tenim l’escanyapobres que es destrueix ell mateix i destrossa els altres. En tenim un exemple ben clar en aquesta crisi tremenda que passem i que ha deixat milions i milions de persones en la misèria. Veiem també ara la caiguda d’algunes patums que han ocupat anys i anys el poder servint-se’n en profit propis, cuidant ser déus. Els diaris en van plens. No podeu servir Déu i els diners.

Si posem Déu en el seu lloc, hi confiarem plenament, perquè és el nostre Pare, compassiu i benigne, bo per tothom, que estima entranyablement tot el que ha fet. Nosaltres som fills seus molt estimats. Si confiem en Ell, podrem també confiar en nosaltres i en les enormes capacitats que ha dipositat en cadascun de nosaltres per al bé de tots.

Jesús ens ho recorda i ens ensenya que no visquem en el neguit i l’angoixa pensant malaltissament en el que menjarem o beurem o ens vestirem. I ens invita a mirar els ocells dels nostres arbres o les flors dels nostres jardins o torratxes. Ocells i flors fan el seu fer. I guaiteu quina meravella! Doncs, bé. Nosaltres valem molt més que els ocelles i les flors boscanes.

No us angoixeu pel demà. Si amb prou feines podem dur el feix d’avui, per què ens hem de carregar el de demà, que ningú no ens assegura que hi arribarem. No podem allargar ni un minut la nostra vida. I quan els metges malden per allargar-la, -i ben fet que fan!- resulta que sovint arriben a allò tan horrible que en diem acarnissament sanitari.

Confiem en el nostre Pare del cel. Recordem què ens ha dit Isaïes: Sió diu: «El Senyor m’ha abandonat, el meu Déu s'ha oblidat de mi.» ¿Creus que una mare s'oblidarà del nen que té al pit, i no s'apiadarà del fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna se n'oblidés, jo no m'oblidaria mai de tu.

- Mn. em podria solucionar aquest problema?

- Ja me’n preocuparé...

- Així no cal, ja me n’ocuparé jo.

La confiança en la providència divina, no s’oposa pas al treball pel pa de cada dia o pel pa de demà. Jesús ens vol prevenir del neguit que ens paralitza i no mena enlloc. Una cosa és ocupar-se d’un afer qualsevol i una altra preocupar-se’n. La preocupació, l’angoixa, el neguit ens frenen, ens priven de la serenor i de la pau necessàries per pensar, decidir i disposar de les nostres energies.

Deia un Mossèn. Quan tinc feina, faig mitja hora de pregària. Quan en tinc molta, molta, molta, en faig una hora.

******

Senyor, el meu cor no és ambiciós ni són altius els meus ulls;

visc sense pretensions de grandeses

o de coses massa altes per a mi.

Jo em mantinc en pau, tinc l'ànima serena

com un nen a la falda de la mare.