Avui que parlem tant de valors, em trobem a l’Evangeli una bona mostra. Primer ens diu què som: Sou la llum del món. Sou la sal de la terra. Sou ciutat de refugi.
Després ens mostra quin són els valors que fan que la llum sigui llum i que la sal sali. Cal primer, un criteri general: En tota llei, cal veure-hi quina és la seva intenció, trobar-hi l’essencial sense deixar-se enxampar per la teranyina de la casuística. Recordeu aquell temps que miràvem fins a quan es podia fer tard a missa sense pecar? Jesús ens diu: estimeu Déu el vostre Pare o feu el que li plau. Estimeu el vostre germà: feu-li el bé que pugueu i estalvieu-li qualsevol mal, des d’unes pessigolles importunes fins una punyalada. Estimeu.
És així com Jesús recorda els manaments i els interpreta. No mataràs. Respecta la vida, respectant primer i estimant la persona. El qui arriba a matar físicament, ja l’ha mort abans afectivament, covant l’odi, el menyspreu i l’insult.
No podem arribar barallats a l’Eucaristia. Per això en donem la pau. I per això resem el parenostre. Perdoneu-nos com nosaltres perdonem...
Convé repetir aquest manament, ara que se’ns imposa la «cultura de la mort» de la manera més hipòcrita. La llei fa possible interrompre l’embaràs sense interrompre cap vida!!! Es practicarà l’eutanàsia... sense interrompre cap vida. No mataràs.
No cometis adulteri. Doncs jo us dic:Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. Ho podem dir d’una altra manera: respecta l’amor: AMOR, EN LLETRES GROSSES.
Avui es considera la cosa més normal l’adulteri i el divorci, i, fins la infidelitat sembla un mèrit. I fa progre. El matrimoni sembla avui un valor a la baixa. La frivolitat ha arribat a uns límits inhumans.
El matrimoni no és per a persones immadures que es prenen la relació home/dona com un joc de ninos i nines. Quan te’n canses la llences o la deses. Doncs no: Jesús continua proclamant: respecta l’amor, respecta la persona, no la tractis com un objecte d’usar i llençar.
No trenquis els juraments. Doncs jo us dic: No juris mai. En forma positiva: Respecta la paraula. Respecta’t tu mateix respectant la teva paraula.
Malament quan he de jurar. El jurament suposa o que tu no em creus a mi o que jo no em refio de tu. Si no creus el que et dic, ¿em creuràs més si hi afegeixo un jurament? No, home, no. Digues Sí quan és si...
Avui és moda que els nostre pares de la pàtria ja no juren per Déu ni pels evangelis. Juren pel seu honor. Per la seva consciència. Va bé. Així ens estalviem que prenguin el nom de Déu en va. Ara, però, em sabria tan greu o més, que profanessin la paraula amb la mentida o amb promeses falses o amb notícies enganyoses-
*****
Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vulguis. Tens al davant la vida i la mort: et donaran el que tu triïs. |
