Vosaltres sou la sal de la terra. Vosaltres sou llum del món. Vosaltres sou com una ciutat dalt d’un turó, com la Seu Vella… No us podeu amagar.
La sal tenia en temps de Jesús i té avui moltíssima importància. Penseu que una cosa tan normal com els mots salari i assalariat estan relacionats amb la sal. Salari era la suma que es donava al soldats per comprar sal... Era un bé preuat i escàs. Tothom sap què és la sal i per a què serveix.
Doncs bé, nosaltres, els cristians, som per al món el que és la sal: conservar els aliments, amanir el menjar i donar-li gust. I altres qualitats. ¿Com serem doncs, sal de la terra? Si en fem presents com a cristians amb la discreció de la sal. Malament quan n’hi ha massa. Malament quan no n’hi ha o n’hi ha poca. La gràcia de la sal és ser present sense que es noti. Amb discreció.
Sou la llum. El millor comentari el fa la primera lectura:
«Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds. Si algú no té roba, vesteix-lo». Ser hospitalaris, acollidors de la gent desconeguda i necessitada, remeiant en la mesura que puguem les seves necessitats bàsiques. «Són germans teus», ens diu Isaïes.
Fent això «s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia.»
Quan Jesús proclamava les benaurances, anunciava que havia arribat el dia de fer realitat les promeses del profeta Isaïes.
Serem feliços quan, essent nets de cor i bondadosos, compassius i amants de la justícia, farem feliços els pobres i eixugarem les llàgrimes dels qui ploren, quan serem per als nostres germans, sobretot els més necessitats, presència de l’amor i la misericòrdia de Déu.
Una ciutat dalt a la muntanya no es pot amagar. A Israel hi havia ciutats de refugi a on acudien els qui havien fet alguna malifeta per un accident desgraciat, sense cap intenció de fer mal. En aquelles ciutats eren immunes i no se’ls podia tocar. Som sal i llum quan acollim generosament i amb senzillesa el que se’ns acosta, com qui cerca aixopluc en una ciutat de refugi.
Repetim-ho: Vosaltres sou la llum del món. Sou la sal del món. Sou ciutats de refugi. No us podeu amagar ni camuflar. Que tothom que vegi les nostres bones obres, coneguin i experimentin la bondat de Déu, l’estimin i li donin gràcies.
Déu, el nostre Pare, és glorificat quan és conegut i estimat de tothom. I és conegut i estimat quan els seus fills i filles tenim envers tothom la mateixa actitud d’amor que el nostre Pare. Com a cristians som sagraments –signes visibles- de la cara oculta de Déu. |