Imagineu-vos que avui rebeu una carta en aquests termes:«Carles, missioner, cridat a ser apòstol de Jesús, i el seu germà Josep Saigí, claretià com ell, saluden la comunitat cristiana de Balàfia: una comunitat que Jesús s’ha fet seva, l’ha constituïda poble seu, i li ha donat l’encàrrec de viure santament com Jesús. No esteu pas sols, esteu units a la immensa multitud d’homes i dones, que avui, diumenge, invoquen arreu del món el Nom de Jesucrist, l’únic Senyor nostre i de tothom i que és sempre present entre nosaltres per la seva Paraula i el Pa compartit de l’Eucaristia. Us desitgem l’amor, la tendresa, el somriure del Pare, i la Pau de Jesús, el Crist i Senyor.»

És una relectura de la segona lectura d’avui, que ens porta la salutació de Pau i Sòstenes als cristians de Corint: feien una comunitat jove, d’una gran vitalitat, inquieta, amb ganes de progressar i de ser fidels a la seva vocació cristiana, desitjosos de ser llevat i llum enmig d’una massa immensa de ciutadans, passavolants, comerciants i esclaus immersos en el desconeixement de Déu. La vivència de la seva fe s’encomanava miraculosament a tot el veïnat. Com vosaltres avui, vaja. Segur que els PP. Carles Masó, Jaume Codina, Xavier Saigí i d’altres que han treballat en aquesta parròquia us saluden com Pau i Sòstenes desitjaven la gràcia i la pau als cristians de Corint.

Ells mateixos us amplien en aquest diumenge allò que ens van ensenyar sobre Jesús en tantes celebracions i catequesis. I ho fan proposant-nos el testimoni d’un gran creient: Joan Baptista. Vet aquí que un dia veu Jesús i diu a tothom: Mireu-lo! és l’anyell de Déu, que es carrega i destrueix el pecat del món. Us sona, oi? Ho sentim sempre abans de combregar.

Joan ens diu que Jesús és l’Anyell de Déu. L’expressió evoca l’anyell que cada any sacrificaven els jueus per pasqua, recordant i actualitzant l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte.

Evoca també la figura del Servent de Déu que carrega les conseqüències del pecat del món que afligeixen el poble. El Senyor està orgullós del seu Servent. Salvarà no només el poble d’Israel, sinó serà llum de tots els pobles perquè la nova salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra. Això ho farà no pas amb la força de les armes o amb els poders d’aquest món, sinó per la seva absoluta fidelitat al projecte de Déu, amb la mansuetud de l’anyell que és menat al sacrifici sense protestar ni venjant-se. Oferint-se ell mateix, ja que en la seva pobresa, no té res més a oferir. Així venç el pecat del món: l’estructura de poder, de mentida, d’ambició que deshumanitza i desfà el projecte de Déu sobre l’home.

Pot fer tot això perquè té la plenitud de l’Esperit que l’ungeix, l’envia i l’acompanya arreu. Un Esperit que comunica després a tots nosaltres perquè continuem la seva obra.

És el Fill de Déu, el Verb que ja existia abans que el món fos món, i que pren la nostra condició humana per ensenyar-nos a desplegar la imatge i semblança de Déu que des de la creació i el baptisme tots som.
Aquesta immensa grandesa de Jesús, Anyell de Déu, ple de l’Esperit, preexistent, Fill de Déu, la veiem feta un infant a Betlem, adolescent a Natzaret i home fet i pastat en la seva vida predicant el regne de Déu, morint a la creu i ressuscitant, i fet aliment del nostre camí en l’Eucaristia.