Tant Sofonies com sant Pau ens conviden a l’alegria. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. També l’anunci a Maria és un anunci de joia. Si ens el miréssim bé, hi trobaríem com l’àngel Gabriel saluda Maria bo i servint-se de la invitació a la joia del profeta Sofonies.

També Joan Baptista, que predicava un baptisme de conversió, té un missatge profundament joiós, alegre, esperançador. Per plaure a Déu i preparar el camí al Senyor no cal pas anar al desert com els essenis de Qumran o com el mateix Baptista, tampoc no cal viure amb l’ai al cor pel perfeccionisme impossible dels fariseus, no cal fer llargues pregàries o dejunis austers. No. La gent –la gent normal-, té la resposta a Déu a l’abast de la mà; i els publicans i els soldats no tenen perquè canviar d’ofici. Només han de complir fidelment i lleialment el seu deure.

Joan diu a tothom: compartiu el que teniu. El consell ha arrelat profundament en la consciència cristiana i és en aquests dies d’advent que es remarca més. Tothom té alguna cosa que compartir, si més no un moment de companyia o unes paraules amables. És això el que podem i hem de fer. Heu pensat que la moda actual de les maratons benèfiques són un ressò actual del consell del Baptista?

Els publicans ho tenien més pelut: La seva feina els obligava a fer i tocar coses ritualment impures que els impedia participar en el culte. Col·laboraven amb el poder opressor. Eren pecadors públics i profundament odiats i menystinguts. Haurien de deixar la feina? No, i ara! Si la gent vol sanitat i educació i bones carreteres... tothom hi ha de contribuir. Vosaltres, publicans, recaptadors d’impostos teniu una gran tasca a fer. El vostre ofici, publicans, és tan noble com el dels sacerdots del Temple. Això sí: Feu-ho humanament, no exigiu més del que està establert, sense extorquir ni abusar de ningú. Quan Zaqueu s’adonà d’això, ja sabem què va fer.

Al temps de Joan Baptista els soldats eren molt mal vistos: també col·laboraven amb l’imperi romà opressiu. Doncs be, Joan tampoc no els exigeix que deixin el seu ofici. Una cosa no han de fer: Aprofitar-se de les armes per forçar ningú amb amenaces o denúncies falses. I n’han de fer una altra, de tan difícil per a militars com per als civils: acontentar-se amb el sou... Gairebé res.

Quina gran actualitat! Sembla que l’evangeli d’avui sigui triat a posta per als problemes que afecten el nostre món: bombolles, corrupció, afany immoderat de guany, egoisme vestit de llibertat individual, racisme i discriminació de les persones que no són com jo. Joan dóna unes receptes molt concretes. Què diria avui als nostres polítics i a la gent de govern, i als funcionaris i als banquers: no cal que abandoneu la política ni la banca ni les escoles. Una cosa cal només: cerqueu realment el bé de les persones; les de servir, no pas utilitzar. Digueu-los la veritat sense por de perdre vots. Sigueu transparents de debò. No feu tripijocs per escalar o conquerir un poder que no heu guanyat a les urnes.

* * * *

Jesús vindrà no pas amb la pala de ventar ni amb la destral a la mà. Vindrà amb l’aigua i l’Esperit: la llum i la veritat i l’amor. Aquest és el foc que cremarà la palla i garbellarà el bon blat. És el foc que desfarà la mentida, la vanitat, la frivolitat, la incompetència i la hipocresia.

La gran notícia d’avui és que un altre món es possible. I que tots hi tenim quelcom a fer: solidaritat, amor, actitud de servei. Preparem els camins del Senyor amb les mateixes receptes que el Baptista proclamava. Amb l’alegria de construir un món millor.