Un misteri és la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles ique un bon dia Ell ens el revella i el posa a l’abast de tothom. És el que ens diu Sant Pau a la lectura d’avui.

Aquest Diumenge Déu ens revela que ha realitzat aquest misteri o pla de salvació. I ho fa aclarint l’enigma que el profeta Natan proposa a David: No seràs pas tu qui em construirà una Casa. Seré jo qui construiré el teu Casal. El teu tron es mantindrà per sempre.

Avui l’àngel Gabriel, per posar la primera pedra del nou Casal de David, no compta pas amb cap plançó il·lustre de la dinastia de David, sinó amb una noia molt senzilla i molt poca cosa als ulls de la gent de Natzaret. 

En el Paradís Déu formà Eva traient-la del costat d’Adam. En l’Anunciació, Déu formarà el nou Adam en el Si d’una nova Eva, Maria de Natzaret, comptant però amb el seu consentiment. Primer rumia què vol dir la salutació de l’àngel: Alegra’t, tu que tens el favor de Déu. No tinguis por. Déu es complau en tu... Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús que serà alhora Fill de l’Altíssim i fill teu. Serà el Messies, descendent de David i mai no deixarà de ser-ho.

Maria pensa, rumia, dialoga. I després pronuncia el seu sí... Sóc l’esclava del Senyor...

«Esclau o esclava» del Senyor, en la Bíblia, és un gran honor. Així s’anomenen Abraham i Moisès, Dèbora i Judit.

Maria és la nova Eva que en tota la seva vida ha estat oberta a la voluntat de Déu. És una dona de cap a peus, senzilla i pobra, però de gran personalitat. Alguns sants Pares antics diuen d’ella que amb la seva fe i amb la seva obediència ha desentertolligat l’embull produït per la desobediència irresponsable d’Eva. I l’anomenen Maria «Mare dels vivents» perquè «si Eva ens va dur la mort, Maria ens va dur la vida». Repetim avui l’avemaria, mirant de pensar el que l’àngel i nosaltres li diem:

Saludem Maria com l’àngel la saludà: «Alegra’t, tu que tens el favor de Déu». «No tinguis por, Maria; Déu es complau en tu». Conversem amb Déu. I repetim la resposta de Maria: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules».

* * * *

La dona d’avui, que deleja participar amb poder de decisió en les decisions de la comunitat, contemplarà amb joia com Maria entrant en diàleg amb Déu, dóna el seu consentiment actiu i responsable no a la solució d’un problema qualsevol, sinó a l’«obra dels segles», que és l’Encarnació del Verb. Optant per la virginitat no es tancà als valors del matrimoni sinó que fou una opció valenta per consagrar-se totalment a l’amor de Déu. No fou una dona passivament submisa o de religiositat alienant, sinó una dona que no dubtà a proclamar que Déu és el defensor del humils i dels oprimits i derroca del soli els poderosos d'aquest món. (Pau VI)