Diumenge passat sentíem una paraula reconfortant: Consoleu, consoleu el meu poble. Avui en sentim una altra de no menys consoladora: Xaleu, germans, sí, us ho torno a dir, gaudiu. De fet aquest diumenge es deia de «gaudete», alegreu-vos, xaleu i gaudir, perquè així començava el que avui en diríem cant d’entrada. El Senyor és a prop!

I és veritat. Mirem Jesús a la sinagoga de Natzaret. Es posa a llegir i ensopega amb aquestes paraules d’Isaïes: L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor.

Ja ho veieu: el Messies que esperem porta una bona nova: la bona nova de la llibertat, de la llum, del benestar físic i espiritual. Per això Isaïes invitava els israelites: Vestiu-vos de festa com el nuvi i la núvia el dia del casori. Tots hi som convidats. És l’alegria del bon any que entrelluquem quan veiem els blats que germinen aquests dies d’hivern anunciant ja una primavera radiant.

Joan Baptista és l’encarregat d’anunciar l’acompliment de la bona nova. És el precursor que anuncia la joia que portarà el qui ve després d’ell i és més fort que no ell. Se sentiria joiosament honrat si podia descordar i dur a les mans les sandàlies del fuster de Natzaret, ni que aquesta fos una feina pròpia dels esclaus. Sí, és honrat Joan Baptista. Es podria aprofitar de la fama que té, de la bona fe del poble que acut a ell en massa a escoltar-lo i a fer-se’n batejar.

Quan les autoritats li pregunten qui és, respon planament: No sóc el Messies. Tampoc Elies, el profeta de foc que havia de precedir-lo reconciliant pares i fills i preparant tothom per a la vinguda del Senyor. Tampoc no és el profeta que Déu suscitaria quan Moisès desaparegués. No, no és res de tot això. Qui és doncs. Una Veu, la veu que crida en el desert: «Aplaneu el camí del Senyor». Arriba el gran moment i cal preparar-s’hi.

Ell invita la gent a capbussar-se en el riu Jordà com renovant i actualitzant el gran moment que els fugitius d’Egipte travessaren del Jordà per entrar a la terra promesa.

Cal entrar als temps nous amb ànima nova. Deixar-se purificar per l’aigua i deixar-se abrandar del foc de l’Esperit que abranda Jesús i l’envia a la missió. Cal anar alerta. Perquè el més fort, el Messies, que Joan Baptista anuncia, ja és al bell mig vostre i no el coneixeu… Ve a renovar el món dels homes i de les coses des de dins, sense fer soroll, des de dins i des de la quotidianitat. Més endavant, Jesús de Natzaret, Messies i Fill de Déu dirà que tenia fam, tenia set, anava nu... i. El més fort que Joan anunciava, posarà la seva força a alliberar, a il·luminar, a fer viure.

Joan Baptista és una lliçó per a l’església, per als bisbes i preveres, teòlegs i catequistes. No són el Messies ni Elies ni el profeta. Són només la veu que assenyala Jesús present enmig nostre gairebé sense adonar-nos-en.

¿Com serem capaços de veure entre nosaltres el qui viu amagat entre nosaltres? Viviu sempre contents. No us canseu de pregar. Sigueu sempre agraïts.

No sufoqueu l’Esperit. Sigueu crítics, porteu sempre el garbell a la mà per separar el gra de la palla, allò que ve de Déu d’allò que són falòrnies més o menys vestides de revelacions. Quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal.

La vida cristiana no és pas un feix d’obligacions, sinó una vida orientada cap a Déu en la joia, en la pregària, en l’acció de gràcies.

Que Déu mateix, el Déu de la pau, us faci del tot sants, i guardi totalment irreprensibles el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre cos per quan retorni nostre Senyor Jesucrist. Déu que us crida, és digne de tota confiança; ell ho farà així.

I farem molt bé si avui i moltes vegades ens unim a la Mare de Déu en el seu càntic de lloança: MAGNIFICAT.

Alegreu-vos, el Senyor ha obrat meravelles en i per la Verge Maria. Déu ha obrat i obra meravelles en i a través de nosaltres.