Aquest diumenge és d’allò més consolador, ho és primerament per als israelites exiliats a Babilònia als quals Cir permet de tornar a la seva terra. «Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu. S’ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada la seva culpa».

Isaïes veu aquest retorn com un nou Èxode, com la sortida d’Egipte vers la Terra Promesa travessant el desert. I doncs cal obrir-hi camins nous o aplanar-ne els antics perquè Déu que els va al capdavant i el poble que el segueix tinguin un viatge sense entrebancs. Val la pena, és el camí vers la llibertat.

Joan Baptista es fa seu el missatge d’Isaïes i l’aplica al poble que acut a sentir-lo: Per arribar a la terra nova cal capbussar-se en el Jordà, rebre el baptisme, deixar enrere l’esclavatge del pecat i caminar decidits vers la llibertat dels fills de Déu.

Jesús deixa Natzaret, es fa deixeble del Baptista i es posa a la filera dels pecadors. Quan surt de l’aigua on Joan l’ha submergit, sent el toc d’ala de l’Esperit Sant i la Paraula amorosa del Pare: Ets el Fill, l’estimat. Estic molt content de tu.

Mentre Joan continuarà batejant, Jesús inaugurarà un nou baptisme, amararà tothom no d’aigua sinó d’Esperit Sant. Per entrar en un món nou cal alliberar-se de l’antic: deixar Egipte, deixar Babilònia i córrer el risc que qualsevol novetat comporta. Ho feren els israelites, ho féu Jesús.

Sant Pere diu als cristians: Esperem un cel nou i una terra nova on regnarà la justícia. Aquest món nou, que expressa el projecte de Déu quan el creà, és presentat adés en forma de paradís en el Gènesi, adés en forma de cel nou i terra nova en l’Apocalipsi. Les catàstrofes de què sant Pere ens parla s’assemblen a les que hem vist i veiem: l’ensulsiada de les Torres Bessones, l’esclat de la bombolla on vivíem en una falsa seguretat, espantosos actes terroristes... Són una crida a no assentar la vida en la frivolitat, en la incompetència, en la mentida, en el guany fàcil sense tenir en compte les persones que en són les víctimes. Cal assentar la vida en els valors del Regne de Déu: amor, veritat, justícia, equitat, llibertat, autodomini... Cada advent ens ho recorda.

Prepareu el camí del Senyor... És la invitació d’Isaïes i la de Joan Baptista. És també la de Pere. Una invitació a renovar el nostre baptisme –el pas del Jordà!- i sentir com Jesús el toc d’ala de l’Esperit Sant i la veu amorosa del Pare: Ets el meu Fill, l’estimat. Estic molt content de tu.